Camí cap al puig de l'Alzinar

Avui us proposam una excursió de poca durada i circular per un paratge força atractiu paisatgísticament i amb alguns elements etnològics d'interès. A més de portar bon calçat i prou aigua, cal advertir que per passar per aquesta zona cal demanar permís. Partim aproximadament del quilòmetre 40,5 de la carretera Ma-10, on a l'esquerra trobarem un espai per deixar-hi el vehicle. Rere un portell parteix un camí de carro cap a l'esquerra molt ben definit que puja amb rapidesa fins a uns replans, on es troben els primers elements d'interès de la ruta: un conjunt de colls de tords.

Deixam aquesta zona, sortim temporalment del bosc i ens enfilam fins a una paret de partió amb un portell limitat per una barrera metàl·lica sense pany. La travessam i pujam ara fora camí. Al cap de pocs metres, ens trobarem en el punt d'inflexió de la ruta, ja que per aquí tornarem després d'haver coronat el puig de l'Alzinar. En aquest indret, dins l'alzinar, hi ha les restes d'una antiga font de mina, avui gairebé tapada per la fullaca i el reble.

Des d'aquesta font, la nostra ruta no puja, sinó que manté la cota cap a l'esquerra, en direcció cap a un comellar pelat conegut com la coma d'en Grau. Com a punt de referència, hi trobarem les restes de dues barraques adossades, sense coberta, possiblement destinades un temps a l'explotació d'aquest magre indret. Just a l'altra banda del comellar, hi apareixen les restes d'un camí de ferradura d'altíssim valor constructiu, atès que presenta restes d'un vell empedrat i també de graons. És realment admirable trobar en un indret tan remot i desolat com aquest magnífiques obres d'enginyeria tradicional. Des d'aquí, a més, les vistes damunt la vall de Sóller cada cop seran més i més obertes.

Després de passar una primera zona de graons, la ruta volta a la dreta i travessa una àrea més planera, entre roques de gran mida i escletxes. Aquí el camí és difícil de seguir -especialment per les grans masses de càrritx-, per la qual cosa cal tenir molt en compte les fites de pedra. Després de deixar la zona planera de banda, la ruta remunta un coster també entre encletxes i clotades, per on circula el camí, a voltes empedrat. Ara, cap a ponent, destaca el puig de la Bassa (819 metres), com també les primeres vistes damunt el puig de Moncaira (839 metres).

En aquesta zona, absolutament erma i desolada, hi destaquen sobretot nombroses eixorba-rates blanc (Teucrium marum), cebes marines (Urginea maritima) i també àrees amb safrà bord (Crocus cambessedesii).
Més amunt, el camí desapareix, on hem de seguir cap al nord i deixar a la dreta unes parets de penyal. Després d'uns vint minuts d'haver deixat el camí, assolirem un pinar, per on davallam al coll que separa les muntanyes del coll dels Cards Colers i el puig de l'Alzinar, el qual ens queda ben davant.

Per pujar-hi només cal seguir les nombroses fites que ens hi menen. En un primer moment tombam lleugerament cap a l'esquerra per entrar dins una cometa que s'obre a la dreta. La pujada és una mica accidentada a causa del mal terreny. Després d'arribar a un coll, tombam a l'esquerra i assolim el caòtic cim del puig, on val la pena restar una bona estona. Les vistes són magnífiques. En primer lloc, la cara nord del puig Major (1.445 metres), amb totes les rossegueres que davallen des del penyal del Migdia (1.401 metres); cap a Tramuntana, el puig de Moncaira i també la Moleta (839 metres); a sota la clotada de Bàlitx, amb la torre de na Seca (514 metres), el puig de Bàlitx (580 metres), el puig de la Bassa, la torre Picada del Port de Sóller i també el far de Muleta; si el dia és clar, des d'aquí mateix podrem veure el cap Fabioler d'Andratx i també la Dragonera. Per la banda contrària, rere les Mamelles o Castellots, la vista pot assolir les muntanyes de Formentor.

Després d'haver gaudit d'aquest meravellós paisatge, tornam al coll i remuntam ara el camí que ens durà fins al coll dels Cards Colers, on ens espera un porxo esbucat i la creu aixecada el 1985 per iniciativa del pare Rafel Juan a l'indret on sembla que hi havia la primitiva capella de Sant Salvador d'Almallutx.

Ara baixam pel camí de carro (dreta), deixam a l'esquerra la Fonteta (dotada d'una mina i una pica) i arribam vora la paret amb dos portells que entra dins els Binis. Sense travessar-la, baixam coster cap a la dreta fins a assolir una nova pista, per on descendim. La pista mor vora un alzinar, per on continuam davallant uns vint metres fins a trobar el punt on al principi ens hem desviat. Des d'aquí tornam al punt de partida pel mateix camí de carro per on havíem vingut.