TW
0

El dissident xinès Liu Xiaobo ha estat reconegut amb el premi Nobel de la Pau en una cerimònia a Oslo, que ha estat rebutjada per Pequín com una farsa, i ha dedicat el seu guardó des de la presó a les "ànimes perdudes" en la repressió de la Plaça Tiananmen el 1989. El president nord-americà Barack Obama, guanyador del premi Nobel de la Pau l'any passat, ha reclamat a la Xina que alliberi aviat Liu, de 54 anys, que va ser condemnat a 11 anys de presó l'any passat per subversió. A Pequín, la policia ha reforçat la seguretat en punts clau, incloent la Plaça Tiananmen i l'apartament de Liu, on es creu que la seva esposa és sota arrest domiciliari. Les autoritats han tensat la corda sobre els dissidents.

Llocs web de notícies occidentals, com els de la BBC i la CNN, semblaven haver estat bloquejats. Però no hi havia indicis d'incidents a la capital xinesa, on el record de Tiananmen s'ha esvaït per a molts des que la Xina ha emergit com una potència econòmica mundial. "Podem dir en cert grau que Xina, amb els seus 1.300 milions de persones, té la destinació de la Humanitat a les seves espatlles", ha dit el president del Comitè Nobel noruec, Thorbjoern Jagland, en un discurs preparat per a la cerimònia a la seu de l'Ajuntament. Els 1.000 convidats han dedicat una ovació quan Jagland ha demanat l'alliberament de Liu. "Si el país es demostra capaç de desenvolupar una economia social de mercat amb drets civils complets, això tindrà un gran impacte favorable al món. De no fer-ho, existeix el perill que sorgeixin crisis econòmiques i socials (...) amb conseqüències per a tots", ha vaticinat.

El comitè del Nobel ha decidit representar el llorejat amb una cadira buida durant la cerimònia i una gran fotografia de Liu, somrient i amb ulleres de llarga vista. Jagland va col·locar el premi del Nobel a la cadira, al mig d'aplaudiments. Ha estat la primera vegada que un guanyador sota detenció no ha estat formalment representat des que l'Alemanya nazi va prohibir al pacifista Carl von Ossietzky assistir a la cerimònia el 1935. L'actriu noruega Liv Ullmann ha llegit un missatge preparat per Liu, que va estar molt involucrat en Tiananmen.

"L'odi es pot podrir en la intel·ligència i la consciència d'una persona. La mentalitat de l'enemic enverinarà l'esperit d'una nació, incitar cruels lluites mortals, destruir la tolerància i humanitat d'una societat i dificultar el progrés d'una nació cap a la llibertat i la democràcia", ha indicat el missatge. "Liu va dir a la seva esposa que li agradaria dedicar el premi de la pau d'aquest any a 'les ànimes perdudes del 4 de juny'. És un plaer per a nosaltres complir amb aquest desig", ha sostingut Jagland.

Conflicte diplomàtic

El Nobel de la Pau, com tantes altres vegades, ha desencadenat un conflicte diplomàtic internacional. Aquest any, la Xina ha acusat el comitè de representar als interessos de les "arrogants" nacions occidentals que busquen imposar les seves idees en un món poc receptiu. "Els fets demostren plenament que la decisió del Comitè del Premi Nobel no representa la majoria dels habitants del món, sobretot la voluntat de la majoria dels països en desenvolupament. El prejudici i les mentides no prevaldran", ha dit el Ministeri de Relacions Exteriors xinès. Pequín, que exerceix una influència política creixent donat el seu poder econòmic, ha pressionat diversos països perquè no acudeixin a la cerimònia del Nobel.

La Xina ha declarat que la "gran majoria" dels països boicotejarien l'acte, però el comitè del Nobel ha dit que dos terços dels convidats acudirien. Entre els països que no van assistir es troben Rússia, Kazakhstan, Aràbia Saudita, Argentina, Tunis, Pakistan, Sèrbia, Iraq, Vietnam, Iran, Afganistan, Egipte, Sudan, Cuba, Marroc i Algèria. Tant la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, com un alt funcionari del comitè d'Assumptes Exteriors de la Cambra, Chris Smith, van dir que assistirien a la cerimònia de divendres després de l'aprovació d'una petició que demanava a la Xina l'alliberament de Liu.