“Cada any més dones moren en mans d'homes”

El ca d'un maltractador és el narrador del relat Ànima de gos (editorial Moll), una novel·la curta que l'escriptora Antònia Vicens (Santanyí, 1941) presentà ahir a l'Espai Mallorca de Barcelona.

Per què cercau el punt de vista d'un ca per narrar la història?
És la història d'un maltractador. En els actes de violència domèstica, sempre ens demanam què passa pel cap d'aquella persona i per què la societat és capaç de generar monstres. Un ca és un animal domesticat, però si el tracten malament o el posen al límit, és capaç d'atacar. No hi volia usar una veu omniscient per no tenir la temptació, com a autora, de jutjar el personatge o, fins i tot, de sentir-ne compassió. Vaig pensar que el més semblant a aquell home era un altre animal.

Fou difícil fer versemblant que un ca conti una història i hi reflexioni?
Hi ha poca reflexió i molta imatge. El ca explica el que veu i reprodueix els seus sentiments. Hi he emprat la capacitat de la poesia i poca reflexió per part del ca. La prosa és intencionadament esquemàtica.

Com articulau un determinat llenguatge al servei de la història?
He hagut de reciclar-me. No m'era útil el que havia escrit abans. Project amb imatges. Faig servir un món perifèric, comú a totes les ciutats. Hi he creat un ambient fictici amb personatges miserables que sofreixen i que generen dolor.

Com construíreu el personatge de l'assassí?
És una persona que moltes vegades has vist pel carrer sense adonar-te'n. Fa poc, a Mallorca, un home atropellà la seva dona. Jo el coneixia. M'interessa la idea que persones que pareixen totalment normals puguin tenir un bagatge terrible.

Què us motivà a escriure una història sobre la violència de gènere?
Passen els anys i la violència de gènere es reprodueix. És mal d'entendre per què el progrés no ha sabut aturar aquests comportaments. Cada any més dones moren en mans d'homes. La resposta lliga amb aspectes problemàtics de la infantesa.

Quina relació tenen al llibre la violència de gènere i el sexe?
Com a lectora, el protagonista del llibre és un poc impotent. Com a escriptora, he volgut distanciar-me de la història.

Hi ha un cert trencament respecte d'obres anteriors. On situaríeu Ànima de gos en la vostra carrera literària?
Ficar-me en un personatge tan menyspreable ha fet que utilitzi un llenguatge específic. He jugat amb imatges poètiques però poc cultes. L'ambient degenerat no ho era. Vull fer sobretot literatura. Cerc la bellesa en les paraules.

Per què optà per un relat curt?
La història determina l'extensió del relat. Els personatges n'indiquen el final. La novel·la era més llarga, però la vaig anar retallant a la recerca d'allò més essencial. No hi ha capítols, perquè volia crear una atmosfera nocturna contínua i esborrar el temps real.

El llibre és una crítica social.
Reprodueix una injustícia. La societat capitalista accentua la marginalitat dels personatges. Si la societat fos més educada i amb més recursos, aquests subjectes no matarien. La novel·la neix de demanar-me les raons d'aquests assassinats.