“No vull cases de lloguer a la música”

Maika Makovski (1983) il·lustra a la perfecció el tòpic que diu que les Illes Balears són una cruïlla de cultures. De pare macedoni i mare andalusa, aquesta artista mallorquina es presentarà el pròxim dissabte, 13 de novembre, al Teatre de Manacor amb el seu tercer disc, que s'anomena com ella, Maika Makovski (Origami, 2010). Aquest darrer fet no és una casualitat, sinó fruit d'un procés de recerca de l'estil i la identitat musical propis. "L'àlbum es diu Maika Makovski perquè és un punt de partença. Malgrat que la meva carrera començà fa temps, estic en un moment en què vull construir qualque cosa meva. No vull cases de lloguer a la música, sinó trobar el meu camí amb alguna cosa absolutament pròpia. Estic en un moment difícil de definir, caracteritzat per la fusió d'etapes", explicà.

A pesar de la seva joventut, la seva carrera no és flor d'un dia. Començà sent una nina, a només 13 anys, i a 15 guanyà el Festival Pop Rock de Palma. "Després de tot aquest temps, el que em queda d'aquella al·lota que començà en el món de la música és la meva essència", indica. "He passat per moltes etapes i he après moltes coses al llarg d'aquests anys, i puc dir que ja no som tan ingènua. Però tampoc som tan diferent". Aviat partí cap a Barcelona i després se n'anà a provar fortuna a Nova York, una ciutat on es va aguerrir com a artista. Una vegada tancat aquest nou cicle de la seva vida, Maika Makovski torna a Mallorca, el lloc on va créixer i on va fer les primeres passes en el món de la música. "Per mi, és molt important tornar a tocar a Mallorca.

Des que en vaig partir, quasi no ho he tornat a fer, perquè no n'ha sorgit l'oportunitat. Estic molt emocionada", comenta. "Encara que el tema de les arrels és una cosa molt complicada en el meu cas, quan vénc a Mallorca em trob a casa. He viscut en molts indrets, però el que sent aquí és molt especial". A l'Illa queden la família i els amics, a més a més dels records d'infantesa. Precisament de família li ve l'amor per la música. El seu pare és el multiinstrumentista macedoni Vangel Makovski, una persona molt important en els seus inicis. "Vaig entrar per primera vegada a un estudi de gravació gràcies al meu pare. Amb ell no tenc una consulta constant. Practicam estils diferents de música perquè som de mons distints, però el que sí feim és comentar les coses més essencials".

I, parlant de pares, un dels progenitors del darrer àlbum de la mallorquina és el músic i productor anglès John Parish, que té en les seves col·laboracions amb PJ Harvey algunes de les fites de la seva trajectòria. "Treballar amb ell ha estat molt còmode", indicà Maika Makovski. "Al contrari del que pugui parèixer, és molt humil i senzill, molt proper. És dolç, però té autoritat. Jo el compararia amb un pare de família. De fet, és el perfecte cavaller anglès. La seva prioritat és l'art, que està molt per damunt dels doblers", afegí sobre Parish. Quant a les comparacions, el nom de PJ Harvey n'és una constant, malgrat que l'únic que tenen en comú la cantant anglesa i Maika Makovski és el fet d'haver treballat amb el mateix productor. "Ni tan sols escolt la seva música", digué la mallorquina.

"La gent treu altres noms, és com una mena de dany col·lateral. És natural. Som dues dones que feim una música amb un punt de blues i que, a més, hem treballat amb John Parish. El temps posarà les coses en el seu lloc i estic segura que les comparacions acabaran desapareixent. És més una qüestió d'estadística que de vertaderes semblances". Quant al futur, Maika Makovski no fa grans plans. Li agrada més deixar-se endur pel que sent en cada moment. "Com diria John Lennon, 'al final sempre em passen altres coses'. El que vull és continuar satisfent les meves necessitats personals. Al final, el que menys m'importa és el que pensin els altres", afirmà. El present és la presentació en directe del seu darrer treball, que ha tingut una gran benvinguda tant per part de la crítica com del públic. "La veritat és que la gent està reaccionant molt bé", digué.