La mort d'una dama

S'escriurà molt aquests dies de Catalina Valls, així que serè breu i no repassaré la seva trajectòria. També ho farà tothom, això. Jo només vull dir que he tingut una trista sort. Un privilegi que, llevat de la família i d'alguns pocs amics, no hauran tingut gaires persones més. Vaig ser rebut per Dona Obdúlia fa una setmana a casa seva. El motiu era notificar-li el premi honorífic que d'aquí a unes setmanes li havíem d'atorgar com a degana dels intèrprets balears des de la revista Fanteatre, en el marc dels Premis escènica de teatre i dansa de Balears, i que ara ha esdevingut sobtadament pòstum. Però al final vaig ser jo el premiat. El seu regal, el que jo me'n duc, fou la vitalitat amb què em rebé, l'energia amb què agraí el reconeixement, la lucidesa de la seva conversa, sempre sàvia, i la seva saludable memòria, capaç de passejar noranta anys enrere amb absoluta precisió.