TW
0

Entre la modernitat més absoluta de la crisi econòmica i dels hackers amb influències de la música rap i l'intimisme de les coses petites, passant per la reivindicació del paisatge com a cultura intencionada i una història clàssica de relacions humanes a través de quatre generacions d'una mateixa família, els premis Octubre ja tenen els guanyadors de la 39a edició.

Francesc Adrià és el més transgressor dels guardonats d'enguany amb Taula de canvis, l'obra que ha guanyat el premi Octubre de teatre. Aquest home de teatre de Carcaixent que el 2008 va quedar sense feina i es va centrar en l'escriptura ha pensat una obra de teatre agosarada i innovadora, en què la crisi econòmica actual és un dels temes principals.

El premi Vicent Andrés Estellés ha estat el més participat en aquesta edició amb un total de 40 originals que en aquest cas ha posat les coses difícils a un jurat que ha optat per la poesia intimista i de les petites coses de Cèlia Sànchez-Mústich, una veterana de la poesia nascuda a Barcelona el 1954 que se l'emporta per On no sabem, un poemari que té alguns referents cinematogràfics com el de la cinta L'increïble home minvant.

Per la seva banda, el portaveu del jurat d'assaig, el professor Murgades -possiblement el millor orador del dia- va explicar que ells havien hagut de debatre sobre vuit obres, "però que en molts de casos no han entès què és un assaig. Hi ha molts de tractats i llibres molt erudits, però que no són cap assaig com mana el gènere". Per això, en aquesta categoria s'ha premiat un home de pes com és Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. Amb aquestes ocupacions, allò més lògic era que el seu treball versàs sobre aquestes temàtiques, com és el cas de Paisatge, territori i societat civil, que s'ha emportat el Joan Fuster d'enguany.

Per la seva banda, Raquel Ricart, nascuda a Bétera el 1962, ha fornit una novel·la clàssica en què quatre generacions de dones recorren una població rural al llarg del segle XX i principi del XXI per fer un retrat coral d'aquest indret i de la condició femenina en aquests espais. La novel·la es titula Les ratlles de la vida i s'emporta el premi Andròmina d'enguany. La portaveu del jurat, Núria Cadenes, va destacar de manera molt especial l'ús acurat del llenguatge i la riquesa de la construcció com a valors fonamentals d'aquesta novel·la.