El gran fotògraf de la felicitat

De les prop de dues-centes fotografies que des d'ahir capvespre es poden veure al CaixaFòrum de Palma no n'hi ha cap que mostri qualsevol signe de debilitat, vellesa, dolor o lletjor, ni una. Jacques Henri Lartigue (1894-1986) tenia una frase de capçalera: "Jo vaig néixer feliç", deia, i fou a través de la seva càmera fotogràfica que, des de 8 anys i fins al dia de la seva mort, es dedicà a captar la felicitat en forma d'instantània. "Tot i això -explica el comissari de la mostra, Florian Rodari-, Lartigue no fou una persona precisament alegre. Era profundament melancòlic i malaltís. Per això, sempre era a la recerca de la felicitat, perquè era conscient de la seva fragilitat".
Henri Lartigue és, per tant, el protagonista d'aquesta tardor al CaixaFòrum ciutadà. Hi serà fins dia 23 de gener amb una col·lecció de fotografies procedents de la Donation Jacques Henri Lartigue de París que, després de la seva aturada a Barcelona, és la segona vegada que es pot veure a l'Estat. La directora de la institució francesa, Marysse Cordesse, es desplaçà ahir a Palma per ser present a la inauguració, juntament amb el comissari, Florian Rodin.

Henri Lartigue no fou en vida un fotògraf famós ni tan sols es dedicà professionalment a aquest art. De fet, ell volia ser pintor i són molts els quadres que pintà amb finalitats de guanyar-se la vida. "Evidentment, la qualitat de les seves pintures no té res a veure amb la brillantor de la seva fotografia", manifestà Rodin. No fou fins al 1963 -Juan Lartigue tenia ja prop de 70 anys-, que John Szarkowski, cap de fotografia del MOMA de Nova York, s'hi fixà i va organitzar la primera gran retrospectiva del fotògraf. És per aquest motiu que la seva obra només ha estat estudiada pels crítics dels darrers 15 anys.

Dins la seva obra, hi ha alguns elements que destaquen, com són la velocitat, la lleugeresa, l'humor i la ironia. Lartigue tenia la capacitat i la voluntat de fer que allò que era lent fos ràpid o que allò que era veloç quedàs atrapat en l'instant de la imatge. També tenia especial sensibilitat per deixar sostingudes figures humanes en l'aire, talment com si fossin capaces de volar, un dels somnis d'infantesa del fotògraf. La imatge femenina és un altre dels tòpics de Lartigue, però només aquelles joves i velles. Els retrats dels seus éssers estimats apareixen en moltes ocasions desenfocats o difuminats, com en un alè fantasmagòric. "Ell entenia que la felicitat va lligada amb la màgia de l'instant i és per això que vol mantenir els seus éssers estimats de manera eterna amb la fotografia", definí Rodari.