La lluita per un Nobel català

Després que ara fa pocs dies Mario Vargas Llosa es convertís en l'11è Nobel per a les lletres hispàniques, ha tornat a sortir la pregunta de per què el català és tan poc afortunat davant els veredictes de l'Acadèmia sueca.
Tant és així que el director del Departament de Filologia Hispànica de la Universitat de Barcelona, Adolfo Sotelo, ha reclamat aquest cap de setmana a la cònsol general de Suècia a l'Estat espanyol, Kristina Stenhammar Geli, "que intercedeixi amb les màximes autoritats del seu país perquè donin un premi Nobel a la literatura catalana, que ja comença a ser-ne hora", digué el professor.

Sotelo, que és catedràtic d'història de la literatura espanyola a la mateixa universitat, va aprofitar la inauguració de les jornades Una altra Suècia, el país de la novel·la negra, dia 15 d'octubre passat per fer la demanda a la màxima autoritat diplomàtica sueca a Barcelona, que minuts abans s'havia felicitat per la concessió del premi Nobel a Mario Vargas Llosa. Sobre Vargas Llosa, Sotelo va apuntar: "Com a estudiós de la literatura espanyola, estic molt content que li hagin donat el premi, tot i estar en profund desacord amb tots els articles que escriu sobre Catalunya en un diari que es diu que és el més global i el més independent de tots. El podem valorar per la seva obra, però crec que no ha entès res de la societat catalana i del seu pluralisme, malgrat els anys que va viure aquí o per ventura per culpa dels anys que va viure aquí i les amistats que hi va fer", a les quals els va retreure la seva visió esbiaixada dels mateixos temes.

Sotelo va explicar que "sembla mentida que no hagi entès la societat polifònica catalana" i també assegurà que "una literatura que ha donat un Riba, un Carner i tants d'altres no tingui un premi Nobel és injust" i, per això, demanà que "d'una vegada arribi el torn català per al Nobel". Així mateix, manifestà que "Josep Pla hauria estat un gran premiat" i molts d'altres morts més recentment, "que no esmentaré per no aixecar suspicàcies".

També de mallorquins

S'ha de recordar que entre els que sonaven com a candidats catalans al premi Nobel hi ha hagut l'escriptor mallorquí Baltasar Porcel, que tenia entre els seus mèrits haver estat traduït a moltes llengües del món i haver estat gaurdonat als Estats Units per la traducció de Cavalls cap a la fosca, fet que hauria pogut cridar l'atenció de l'Acadèmia sueca, o el cas del també mallorquí Miquel Àngel Riera, que va arribar a ser-ne candidat a proposta del Pen Club, però que mai no va passar de les fases prèvies. Un altre nom que hi sona de manera insistent és el cas de Pere Gimferrer, amb la qual cosa es premiarien dues literatures alhora: la catalana i l'espanyola. Tot i així, les pressions dels diferents estats contra autors en llengües minoritàries és molt forta i en el Nobel també es combina molt la política i no només la literatura.

S'ha de dir que la proposta de Sotelo va ser saludada amb forts aplaudiments a l'aula 113 de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona mentre la cònsol general sueca quedava clarament descol·locada per la petició. Així mateix, s'ha de recordar que el professor mallorquí Alejandro Casadesús participarà en aquest cicle parlant de la figura de Wallander, creada per Mankell, un dels autors que la tracta en el seu darrer llibre Sobre Wallander y Montalbano, publicat per l'editorial Objeto Perdido.