TW
0

El tema aquest del Sergio Ramos (el futbolista-filòleg-sociòleg -i cap de premsa adjunt-, que ha comparat el català amb l'andalús, segurament perquè ignora que la tradició era titllar-lo de patois) no només demostra que els personatges públics tendeixen a imitar els seus clons còmics (el SR clon del Crackòvia deu fregar-se les mans amb vista als pròxims programes...), sinó també que ja és una imatge estàndard que 1. els jugadors de la selecció parlen en català, dins o fora del camp, només per fotre i 2. que la selecció espanyola, com l'equip de Copa Davis, els èxits de Jorge Lorenzo i molts més, és un vehicle promocional i econòmic exclusivament de l'Espanya no autonòmica (ni federal, per descomptat). Això sí: com que els jugadors de la selecció (espanyola) són empleats (de luxe, però empleats) de la RFEF, no poden dir en públic "El catalán te lo guardas para cuando estés en tu casa, aquí se habla en español", i per això han de recórrer a brometes sobre si el personal entén o no una llengua, la que sigui. Això sí, sense "mal rollo", perquè tot d'una envien un missatget pel twitter per dir que no tenen cap problema amb Catalunya ni amb els catalans.