Recreadors d'històries

No són meditàtics ni cobren les doblerades que sí reben els autors de best-sellers. No en coneixem el nom i poques vegades demanarem per ells als taulells de llibreries i biblioteques. Ells són els traductors i avui, dia 30 de setembre, és el seu dia. Coincideix amb la festivitat de Sant Jeroni -cèlebre traductor de la Bíblia- i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (l'AELC) ha organitzat una sèrie d'activitats arreu dels Països Catalans per reivindicar-ne la figura. "La feina del traductor és molt important i l'únic que exigim és que surti el nostre nom a les portades del llibre juntament amb el de l'escriptor. Hi ha algunes editorials que ho fan, però continuen sent una minoria", afegeix Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol.

Avui vespre, a l'edifici de la Riera de Ciutat i al casal Joan Mascaró de Santa Margalida, un grup de traductors donaran a conèixer la seva obra en forma de petites lectures. Un serà el profesor Josep Grimalt, qui explica que, per ell, "traduir pot convertir-se en un autèntic plaer. Quan veus que allò que a tu t'agrada tantíssim, brolla de la teva ploma i ho fa en català, és esquisit", comenta aquest literat, que ha traduït obres des de l'italià, el francès, el portuguès i l'anglès.

Tanmateix, de la mateixa manera que hi ha bons escriptors, mals escriptors i escriptors normalets..., també hi ha bons traductors, mals traductors i traductors normalets. Tot ells coincideixen que es requereix un coneixement perfecte de la llegua d'arribada - molt més que no de la de partida- i també un bon context històric i cultural d'on està ambientada la novel·la. Així mateix, enfrontar-se amb un text a l'hora de traduir-lo, i sobretot quan el que tenim davant és poesia, es converteix en un autèntic acte de creació. "Un escriptor quan crea un text també està fent un acte de traducció: està convertint allò que té dins el cap, els seus sentiments, en paraules". Amb aquesta premissa, per tant, traduir poesia es converteix també en una mena de traducció dels sentiments del poeta en una altra llengua. Sorgeix aquí el dilema de si preval més el text, el contingut o la forma.

Mantenir la rima, conservar el ritme o atendre's a les paraules exactes del text original són dilemes i pedres que van sorgint al camí de la traducció. "A l'hora de traduir, no es poden tenir presses. S'ha de llegir, escriure, pensar-hi i tornar-hi, perquè sempre se t'acudirà una manera més perfecta de dir les coses", defineix Maria Rosa Llabrés, especialitzada en la traducció dels clàssics des del grec. Rafel Bordoy, que ha traduït Quevedo i ara s'atreveix amb Shakespeare, és també dels que passa un guster traduint i hi dedica el seu temps com a afició. Ell reconeix que, "encara que sembli un contrasentit, si vols ser fidel al text original no et queda més remei que canviar el text i les paraules de l'autor".

El món professional

Però què passa quan traduir deixa de ser una gaudi o una afició i es converteix en una professió. Aleshores és quan arriben els encàrrecs, les presses, els terminis d'entrega, les fragmentacions i, en definitiva, les males traduccions. "La pressa sempre és dolenta", afegeix Sampol, qui reconeix també que "supòs que un dia com el d'avui també serveix perquè aquests autors que s'hi dediquen de manera professional reclamin els drets econòmics i professionals". Un cas flagrant, malgrat que no demostrable i fruit de la rumorolgia popular, o professional en aquest cas, ha estat el de la darrera entrega de Ken Follett en català. Males llengües diuen que el llibre es dividí en diferents traductors i un d'aquests fragments, concretament el darrer, s'acabà perdent pel camí.