L'entrenador i la princesa

Heu sentit a la ràdio aquest anunci del Teatre Nacional de Catalunya en què presenten els autors i actors inclosos a la programació de la temporada com l'alineació d'un equip de futbol? És el signe del temps: aprofitar les onades d'un dels pocs fenòmens que sobreviu a la fragmentació mediàtica, a més de la teleescombraria, les notícies econòmiques i les llargues tertúlies antisocialistes i antinacionalistes (i Bob Esponja, per descomptat). Per això Mourinho pot omplir, ell sol, tot un Informe Robinson (i el primer de la temporada, dijous nit, al D+), igual que Belén Esteban pot omplir, ella sola, tot un documental i una nit de programació (també dijous nit, a la 5).

I un petit joc: a quin dels dos figurants es refereixen aquestes frases: "En cap cas vam pensar que, amb el temps, esdevindria una referència...", "La seva vida és la història d'un ascens", "La persona que apareix al públic no és la vertadera", "Hipnotitza els periodistes", "El que més n'admiro és la capacitat per conquerir el grup", ... (Resposta: es refereixen a Mourinho, i es van dir al programa sobre ell, però són igualment aplicables a la "princesa del poble").