Ja no tornarà a enviar a la merda els polítics del PP, però quedarà en la memòria col·lectiva com un catautor i poeta compromès amb la llibertat i amb el seu Aragó natal. José Antonio Labordeta morí la matinada passada a 75 anys després d'una dura lluita contra el càncer de pròstata. Ahir de capvespre milers de persones passaren a retre el darrer adéu a l'autor d'El canto a la libertad i les Banderas rotas a la capella ardent instal·lada al saló del tron del Palau de la Aljafería, a Saragossa.
Conegut per molts com l'home televisiu d'Un país en la mochila, José Antonio Labordeta va néixer a Saragossa el març de 1935 i durant quaranta anys llançà un missatge de dignitat i consciència als aragonesos. No debades, el poeta, catedràtic d'història i cantautor fou el fundador de l'Esquerra Depressiva Aragonesa (partit polític social imaginari) al qua sempre fou fidel.
Ara bé, el seu vessant polític més punyent arribà el març de 2000 en guanyar un escó al Congrés dels Diputats amb la Chunta Aragonesista. Les seves frases, sempre sinceres, no deixaren indiferents ningú sobretot quan els populars li exposaren que agafàs la motxilla i partís. Ell no se n'anà i, a més, amb la seva adversió cap a l'expresident Aznar abans de la guerra de l'Iraq va recordar a Francisco Àlvarez Cascos i els seus companys conservadors allò que "vostès estan avesats a xerrar sempre, perquè aquí han controlat el poder tota la vida, i ara els molesta que puguem parlar els que hem estat torturats per la dictadura. Això és el que els fot, cony, i és veritat. A la merda". Així va quedar plasmat al diari de sessions. Però Labordeta fou un home polifacètic, amb una àmplia producció intel·lectual i artística que van des de la poesia, la tasca docent, la música, el periodisme i fins i tot el cinema. La política la deixà el 2008 per la malaltia que la matinada passada li prengué la vida.
Adéu a Labordeta
L'intel·lectual, poeta, polític i cantautor compromès morí la matinada passada a 75 anys arran d'un càncer de pròstata
També a Illes Balears
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'atzarós exili de la vídua d'Emili Darder, Miquela Rovira: jugar-s'ho tot al 24 2 37
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- 24 de febrer: Dia de record a les víctimes del franquisme
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Lluitador per les llibertats i contra el franquisme que per desgracia està tornant en els ultims anys. Un gran home Jose Antonio Labordeta, descansi en pau.
A veure, rafa, Si et queda un mínim de decència intel·lectual, reconeixeràs que la "constitución" és pancastellanista, perquè imposa el castellà arreu de l'Estat. Com a pancastellanista, és evidentment nacionalista. Això, combinat amb el que acabes de dir, duria a afirmar que tots els constitucionalistes espanyols serien covards, ignorants o totalitaris. Vols dir? Respecte del darrer missatge, si de debò estàs en contra de les nacions i les banderes, comença per atacar la norma de rang més alt que les imposa, la mateixa "constitución". Si no, el teu discurset anarcoide fa figa.
pepin, pepin......se cree el ladron que todo el mundo es de su condicion. Quedate con tus banderas, tus naciones y tus odios etnicistas. Yo prefiero ser feliz. A mi me ponen mas las mujeres. PD. Con lo de subnormal te has cubierto de gloria majete, porque has sido tu primero el que alegremente me adjetivado de dicha manera. Simplemente te devuelvo el epiteto.
No te confundas pep. Los nacionalistas os creeis que los que no comulgan con vuestras ideas forzosamente tienen que ser nacionalistas del lado contrario, y eso es un gran error (lo de la caverna es un invento de vuestro "gran lider nacional" Lapuerta, que parece que ha calado hondo en la secta catalanista). A mi todas las banderas me parecen trapos de colores mas propios de hace 500 años que del s.XXI. El nacionalismo por definicion, tanto en su version pancastellanista, como pancatalanista, como panfrancesista es el refugio de los cobardes, de los ignorantes y de los totalitarios. Insisto, este foro debe estar lleno de españolistas infiltrados, porque veo a diario comentarios de nacionalistas exaltando la violencia, el terrorismo, y en ocasiones el asesinato. Sin ir mas lejos en una noticia de la semana anterior, vi un comentario deseando la muerte a los soldados enviados a Afganistan (comentario que no fue eliminado). El nacionalismo puede ser interpretado de mil maneras??? No estoy de acuerdo pep, al final todo se reduce a una simple doctrina populista para controlar y dirigir al pueblo de acuerdo a los intereses de una minoria governante bajo la excusa de unos upuesto agravios historicos (ja!), asi ha sido a lo largo de la historia, y asi sera. Una vez escuche a alguien decir que el nacionalismo es la religion de nuestro tiempo, y la comparacion me parece totalmente acertada. Salut subnormal! PD:Grande Labordeta!!
Labordeta, un home emprenyat però lúcid. Que descansi en pau.
Fue profesor de FJL. Hoy en El Mundo le dedica un emotivo artículo.
Estic molt trist, de veritat. Descansi en pau.
rafa, el nacionalisme ben entès, tant en la seva versió pancastellanista com pancatalanista o qualsevol altra, exclou per definició tant als subnormals com en biel (qui seguesc creient que ho fa a propòsit) com els espanyolíssims amb infules imperialistes com tu i la teva caverna. De desacreditadors en trobaràs per totes bandes... tú mateix, des dels teus comentaris, veig que en fas una crida als que, com tu, autodesacrediten el nacionalisme castellà amb la seva vessant més deformada i rància que és l'espanyolisme totalitari i abserbent. Pel que mi fa, m'estim més desmarcar-me de gent com en biel i les seves excitacions virils. El nacionalisme pot ser interpretat de mil maneres (cosa que els mallorquins en sabem molt d'això,,,buff!) ara bé, el que fa en biel no és ni interpretació del nacionlisme ni res, és dir un doi com una catedral i quedar-se tan ample. salut rafa!
Carmen Maura: crec que també era descendent d'en Adan i n'Eva, menbre de la raça humana, i nacionalista , perque no pots estimar als altres, no pots saber el valor dels altres si no t'estimes i te valoras a tu mateix, a les arrels, alla on t'has format. En Labordeta era un humà, simplement, que dignificava la humaninat des de Aragó, al manco això, i moltes coses bones mes. I això també ho podem fer des de Mallorca, fer el mon mes digne, inteligent i humà, i per això no importa passar per Madrid i parlar castellà...
Vamos a ver pep, una de dos: o todos los que dejan comentarios en este foro son españolistas provocadores infiltrados o el nacionalismo se desacredita por si solo.