TW
0

Es diu que els artistes tenen una sensibilitat especial que fa que quedin seduïts per encants que la resta de persones no poden percebre. El fotògraf mallorquí Joan Sastre podria ser un d'aquests casos amb la mostra Cerca del suelo, una selecció fotogràfica protagonitzada per pals i padaços de fregar que, des del passat dijous, exposa en la galeria Evelyn Botella de Madrid, dins el cicle ArteMadrid.

La sèrie va veure la llum per primera vegada fa uns mesos a l'espai de l'Institut Cervantes de Brussel·les amb Rienàvoir ('Res a veure'), una exposició conjunta amb les figures de ceràmica de l'artista Bárbara Juan i motivada per les combinacions impossibles entre les dues obres. La sèrie de fotografies circulars fou una de les protagonistes el dia 16 durant l'obertura de les galeries d'ArteMadrid.

"El pal de fregar és un element que no té una forma gaire determinada", comenta l'artista sobre l'objecte de la seva obra, que el seduí per les sinuoses formes artístiques i, alhora, quotidianes. "Els fils del pal de fregar són una espècie de burots, com els que qualsevol persona podria fer inconscientment mentre parla per telèfon". Fotografiar aquestes eines va suposar un repte per l'autor, decidit a "jugar amb les possibilitats plàstiques". Per això ha retratat pals i pedaços solitaris, alguns d'agrupats, una sèrie de combinacions de colors i formes de gran format i amb marc circular.

Després de fotografiar un grapat de pals de fregar que tenia per casa, Joan Sastre en comprà de nous, però aquests no acabaven d'encaixar en el projecte que tenia en ment. "Em vaig inclinar pels vells perquè tenen formes més orgàniques", comenta el fotògraf, a qui aquestes eines de neteja desgastades recorden "algues i perruques".

Per aconseguir pals de fregar vells per fotografiar, Sastre es dirigí als serveis de neteja dels hotels i els demanà que li guardassin els que ja no servien. En va rebre alguns on es podia llegir firmes al mànec, inscripcions que el varen intrigar. "Hi havia noms com Irene o Karina. I aleshores vaig començar a pensar què volia fer-ne, aquesta gent, d'aquests instruments. Deixar constància que els havien utilitzat? Era un nom que els identificava com a seus? En certa manera, em recordà les inscripcions que els presoners deixen dins les cel·les". Aquestes reflexions abocaren l'artista a una preocupació social: "Ningú no es preocupa ni valora la feina de les dones de la neteja, que realitzen la seva tasca tot mirant de passar desapercebudes".

Entre dotze i quinze fotografies en color formaran Cerca del suelo, mostra en què cada fotografia ocupa un metre i mig de diametre. "En petit format perds l'oportunitat d'impactar. Podria haver-ne seleccionat quaranta de dimensions més reduïdes, però no tindria el mateix efecte", comenta l'artista, qui, amb l'objectiu de donar forma a la sèrie, ha fet una curosa selecció a partir d'un centenar de fotografies. L'exposició de l'artista mallorquí es podrà visitar a la galeria madrilenya fins a finals d'octubre.