“No fa falta gastar doblers per dir que si llegeixes seràs més guapo, ja ho sabem”

Parla de lectures generalitzades, tot i ser conscient que són una minoria els qui devoren les històries lletrades. Emili Manzano (Palma, 1964) ha aconseguit que la televisió faci un racó als llibres, es mantingui en pantalla i tingui audiència, cosa que per alguns pot semblar ben complicat. En realitat, l'aventura de Manzano amb la literatura i la televisió començà el 2001. Primer presentà el Saló de lectura a BTV i d'ençà del 2007 s'ha endinsat de ple en L'hora del lector, al Canal 33. Diuen que el periodista mallorquí ha fet més feina a favor de la lectura que moltes de les campanyes dels governs de torn. Tant és així que Polònia fa paròdia del programa. "Em fan un favor", assegura. Aquest cap de setmana, Manzano ha tornat a participar en les Converses de Formentor.

Tercer any a Formentor. Què és per vós aquest enontre?
Jo hi vénc a fer feina. La idea era fabricar una trobada amb converses generoses, sense presses. Gràcies a aquestes, el públic es pot acostar als escriptors i prendre-hi un cafè, i els participants també podem parlar tranquils. A través del nexe personal, es coneixen les cultures. L'any passat, Kurdo Baksi quedà meravellat perquè no sabia que a Mallorca també es parla català i volia que la seva obra arribàs aquí traduïda al català. Això es coneix conversant.

I quin paper hi té la literatura catalana, no ha quedat una mica arraconada?
Tenc la sensació que enguany han posat una taula d'escriptors en llengua catalana només per a ells, no s'han mesclat amb els altres. Abans hi havia escriptors que xerraven del mateix tema independentment de amb quina llengua realitzen l'obra. Enguany tenc la sensació que s'ha intentat separar-los.

Una quota per al català?
Sí. Unes xerrades organitzades amb escriptors en castellà o altres llengües i una altra per als catalans que, per cert, tots són illencs.

Heu parlat de traduccions al català; trobau que n'hi ha a bastament o anam endarrerits?
Clar que en falten, però tampoc no podem demanar als editors que siguin uns herois, ni uns màrtirs. L'horitzó de venda d'un llibre en català és limitat i l'editor té un negoci a surar. No els pots exigir; allò que s'ha de fer és ajudar-los.

Però això pot arribar a una cultura subvencionada?
No n'han de viure, ha de ser tan sols un ajut. S'han de triar molt bé a quins llibres es dóna suport econòmic. Al Principat hem vist coses terribles de gent que només publicava per la subvenció. Això fa que baixi la qualitat i que la gent ho associï als llibres en català. S'hauria d'editar molt menys i calibrar molt bé a qui s'ajuda. No ajudar perquè sí, ni perquè és en català.

Diuen de vós que heu fet més amb un programa de televisió que moltes campanyes a favor de la lectura.
Gràcies. Nosaltres hem fet una cosa de sentit comú, parlar dels llibres que ens agraden. Està demostrat que les campanyes de lectura no tenen sentit. És més, sempre queden amb una declaració d'intencions: la lectura és molt bona. No fa falta gastar doblers per dir que si llegeixes seràs més guapo, ja ho sabem. S'haurien de fer polítiques concretes, com estimular la lectura a l'escola. Les campanyes de promoció les ha de fer Educació, perquè si no entren als programes escolars, no hi ha res a fer.

Les enquestes de lectura donen resultats catastròfics. Trobau que és tan greu?
Estam com sempre. No vivim cap situació nova, excepte que hi ha unes eines de lectura noves. Hi ha massa llibres i no tenim tant de lectors per a tants de títols. La lectura de llibres té una certa categoria i sempre ha estat de minories. No estam pitjor, el que està pitjor és la consideració social del valor de la literatura i les humanitats.