Majoral enceta la Diada al Principal

El missatge de Biel Majoral continua calant ben endins. Així es pogué comprovar ahir vespre en el teatre Principal en un recital que donà el sus als actes commemoratius de la Diada de Mallorca davant un públic que omplí el pati de butaques. El cantautor algaidí aprofità l'avinentesa per tornar a reivindicar els tres grans pilars que han motivat les seves composicions: llengua, cultura i terra, en un acte presidit pel president Francesc Antich.

El concert comptà amb la participació de vuitanta músics procedents de les bandes de música d'Algaida, ses Salines i Felanitx i dirigides per Andreu Julià. "Molts més pobles estan representats avui vespre entre aquests músics, el bessó d'aquest concert han de ser ells, joves amb il·lusió", exclamà Majoral tot just sortir a l'escenari. La marxa de Castellitx inaugurà una vetlada en la qual, moments després d'haver començat, Biel Majoral entonà els versos de La Tonada, acompanyat per vuitanta músics i per la guitarra de Delfí Mulet. "És un homenatge a Biel Caragol, de Sineu, una ànima dinamitzadora que morí jove", recordà el cantant algaidí, abans d'interpretar la cançó amb què acabaria donant ànims als músics de la banda al crit de "tu, jove, tira endavant". Precisament, els instrumentistes de les bandes varen tenir un paper destacat en aquesta actuació i varen aportar arranjaments lluminosos, plens d'intensitat, que remarcaren amb força les paraules del cantant.

La soprano mallorquina Maria Rosselló se sumà al recital per interpretar, juntament amb Majoral, la Cançó de sa panada, entonada a dues veus i que provocà un contrast repetit en diverses ocasions durant el recital. Poc després, la cantant, que demostrà durant la vetlada la potència del seu registre, va entonar els tristos versos del romanç El rei tenia tres filles. Una història dramàtica en què una filla es castigada per haver estat l'estimada del seu pare, el rei. La composició fou introduïda per l'algaidí. "El mes de setembre del 1229 el Rei en Jaume decidí venir a aquestes terres i portar-hi una cultura que perdura i perdurarà molts d'anys", relatà Majoral, que definí el romancer com un exemple d'aquesta cultura heretada.

Un altre dels moments àlgids de la vetlada fou la Cançó de les il·lusions. "I la nostra poca terra ja fa temps que està venal; i això a nosaltres ens fa mal, se'n riuen sempre, ai! Com hem de tenir cantera?", recità Majoral en una cançó pensada per la veu del baríton menorquí Joan Pons i que en aquesta ocasió interpretà Maria Rosselló. "La vàrem escriure en un moment de desesperació, perquè pensavem que no ens quedaria res; i no fa tants d'anys, d'això", explicà, abans de dirigir-se als assistents per reivindicar que "no perdrem mai les il·lusions i les esperances".

El moment més emotiu de la nit arribà amb la introducció de La mort de na Margalida, quan Majoral llegí un extracte del llibre de defuncions on es notificà la misteriosa mort de Margalida Cervera Garcia, ara fa cent anys. "La importància d'aquesta cançó és que té allò que se'n diu la força del sentiment, de l'emoció i de la senzillesa", assenyalà. L'algaidí també va voler recordar els origens d'aquesta composició, una guajira andalusa amb arrels en l'Havana que esdevé una cançó mallorquina "per l'aire i la forma de cantar-la". El músic va voler retre homenatge al centenari d'aquest tràgic succés i va deixar que els intèrprets de la banda entonessin prèviament una versió instrumental arranjada per Delfí Mulet i Gabriel Torres per a l'ocasió. Una composició que la banda dotà d'una gran sensibilitat i que Majol completà amb els sentits versos de Bartomeu Menes.