Retrospectiva de Joan Miró a la Tate Modern

La Tate Modern anuncià ahir la primera gran retrospectiva sobre Joan Miró (1893-1983) que se celebra a Londres en prop de mig segle. La mostra viatjarà després a la Fundació Joan Miró de Barcelona, coordinadora de l'exposició, i a la National Gallery of Art, de Washington. La mostra, que s'inaugurarà el 14 d'abril, du per títol The ladder of escape i reunirà 150 olis, treballs sobre paper i escultures del gran artista català provinents, totes, de museus i col·leccions privades d'arreu del món. A més de documentar la soprenent amplitud de la producció artística del pintor, la mostra explorarà el context del seu treball respecte el seu compromís polític i la influència de la seva integritat catalana, de la Guerra Civil i del règim de Franco.

Miró és un dels artistes del segle XX més icònics, gràcies a un lleguatge de símbols molt particular que comunica una sensació de llibertat mitjançant imatges fantàstiques i un cromatisme directe. Però ja des de les primeres obres també s'observa una faceta més angoixada i compromesa en la pràctica artística, que reflecteix els turbulents temps polítics que li va tocar viure. Les seves obres més inicials estan associades al paisatge i a les tradicions catalanes, amb imatges de la vida rural en La masia (1921-22), que adquirí directament de l'artista l'escriptor nord-americà Ernest Hemingway, o la magistral seqüència Cap de camperol català.

Les tensions que esclataren amb la Guerra Civil queden reflectides en obres com Aidez l'Espagne i Le Faucheur, de 1937, així com en les respostes més privades i menys evidents de la sèrie Constel·lacions. Sota la dictadura, segons la Tate, Miró treballà en una mena d'exili interior a l'Estat espanyol, mentre que defora hi creixia la seva fama "d'heroi de l'abstracció de postguerra". La Tate mostrarà també peces com L'esperança del condemnat a mort, de 1974, Maig 1968 i Tela cremada II. Miró seguí reflectint els ambients polítics en què vivia immers en tot moment.