Elton John, un vendaval sobre l'escenari

Elton John va demostrar ahir vespre a l'estadi de Son Moix perquè és reconegut com un dels artistes contemporanis més importants. Geni i figura, el sir britànic arribà a l'escenari amb una entrada espectacular. Amb els llums apagats i les pantalles laterals emetent imatges d'uns terrorífics núvols, Elton entrà a l'escenari a les deu de la nit amb una ambientació de luxe suportada per l'organista de la seva banda, Kim Bullard, que entonava les primeres notes de Funeral For a Friend/ Love Lies Bleeding. Aquest tema, dividit en dues parts, encetà una nit en la qual tot seguit s'hi sumaren Elton i la resta de la banda, que oferiren una marató de música de més de dotze minuts.

Tot i que les llegendàries balades del britànic hagin passat a la història (Levon fou la primera a caure, la tercera cançó de la nit), Elton demostrà que dins ell du l'energia del rock and roll. La seva actitud potent, compaginat a la perfecció amb el seu guitarrista, Davey Johnstone, sorprengué els assistents del concert, que molts abandonaren els seus seients i es llançaren a peu de gespa per gaudir de l'espectacle des de primera fila. I Elton ho agraí. Fou acabar el primer tema i dirigir-se cap al públic, amb els dits alçats i animant les vint-i-cinc mil persones presents a Son Moix. Aquí el públic pogué contemplar les colorides estampes de l'americana llarga del britànic, que no decebé J'ohnstone i començà a donar pas a Saturday Night's Alright for Fighting, una cançó premonitòria d'una nit marcada per la bauxa.

La secció rítmica, formada pel baixista Bob Birch, el bateria Nigel Olsson i el percussionista John Mahon s'encarregà de seguir a la perfecció l'energia d'Elton, que ratificà a l'Illa la seva fama de ser un huracà sobre l'escenari. "Bona nit Mallorca, estam molt contents de ser aquí, mai no havíem vingut abans a l'illa i esper que passin una bona nit", cridava abans d'anunciar que tocaria dues cançons de l'àlbum Madman Across the Water. La primera part de l'espectacle fou irresistible, amb l'estrella fent treure fum a les tecles del piano Yamaha negre amb solos com el de Rocketman, cançó que dóna nom a la gira, allargada de minutatge per a l'ocasió. La segona part permeté a Elton John baixar de revolucions i intepretar amb veu profunda clàssics com Sorry seems to be the hardest word.