Vivències en xarxa

Preservar el llegat dels nostres escriptors, i sobretot, els records més particulars i personals. Aquestes són les bases del projecte Memoro.org, un lloc web d'origen italià que recull les experiències de lletraferits nascuts abans de 1940 i que es defineix com a "banc de la memòria". Diversos membres de l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana s'han sumat per deixar constància de les seves memòries i les obres en el projecte, en el qual es veuen involucrades persones d'una desena de països. Entre elles, mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs gaudeixen d'una bona presència en l'apartat del web dedicat a la llengua catalana. És aquí on els escriptors han bolcat píndoles de memòria sobre la nostra història, identitat i antics costums. Tot això s'aconsegueix mitjançant una recopilació de vídeos accessibles en pocs clics, que donen accés a un món ple de vivències per a la posteritat. Més de 76.000 visites avalen el projecte.

Entre els escriptors participants en aquesta recopilació de sabers, hi trobem Josep A. Grimalt (1938), Gabriel Barceló Bover (1936), Damià Duran Jaume (1931), Antoni Planells Tur (1930), Rosa Maria Colom (1937), Rafel Bordoy Pomar (1936), Pere Orpí Ferrer (1936), Miquel Pons i Bonet (1928), Sebastià Vidal i Obrador (1936), Miquel Julià i Prohens (1927), Joan Bonet i Nadal (1929), Bernat Cifre Forteza (1935), José Escandell Torres (1935) i Pere Barceló Barceló (1930).

Alguns entraren a Memoro sense saber del tot cert com progressaria, però el fet que algunes no manegin internet no suposà cap entrebanc per aquests autors, que es bolcaren amb la idea des del primer moment. D'altres varen explicar la seva història sense saber ben bé què se'n faria, com comentà l'escriptora sollerica Rosa Maria Colom, una de les darreres incorporacions illenques a aquesta web. En la gravació, recorda el final de la seva infantesa, marcada pel fet d'haver d'abandonar el seu Sóller natal. També explica els dies viscuts amb la padrina i com li influí en els hàbits de la lectura i l'escriptura. "La meva àvia sempre tenia un llibre a les mans i em contava coses de la vida, ella m'inculcà la lectura", recorda Colom en el web.

Una de les vivències més tendres que podem trobar en aquest recull d'entrevistes és la de Joan Bonet i Nadal, qui hi relata el seu festeig amb una dinàmica molt diferent a l'actual. "Abans, el jove s'acostava a l'al·lota, quedaven per fer una volta amb carrabina i poc temps després l'al·lot demanava als pares permís per sortir amb la filla". Una altra de les vivències entranyables és la de Sebastià Vidal i Obrador. Entre les seves memòries, hi trobam records de la infantesa amb les monges, la primera vegada que els Reis li varen regalar una jugueta i els consells del seu padastre, qui exercí les funcions de pare. "Un dia em trobà fumant, però era tan bona persona que en lloc de renyar-me m'oferí una clau de casa, una capsa de tabac i una de mistos", recordà.

"Pots fumar i tornar a casa a l'hora que vulguis, però que ningú no em parli malament de tu. No demanis cap duro per tabac ni vicis. Pots tenir vicis, però hauràs de pagar-los de la teva butxaca", aconsellà el padrastre a un jove Vidal. També critica com amb el pas del temps s'ha perdut la importància de les petites coses. "Avui dia els nins tenen moltes joguines pels Reis. Abans en tenien una com a màxim i els durava molt més perquè apreciaven les coses. Ara regales una jugueta a un infant i tres dies després en vol una de nova". Per part seva, Rafel Bordoy Pomar fa un repàs dels inicis a la poesia, els relats i les publicacions en el camp de la investigació. "No tenia preparació, però procurava aprendre tot el que podia i més".

Un dels grans atractius d'aquest projecte és veure els avenços i els canvis de mentalitat actuals, com també de tecnologia, relacions humanes, vestimenta i fins i tot moneda, respecte dels records d'aquests escriptors. Així ho testifiquen alguns dels catorze autors o estudiosos mallorquins que formen part del projecte, procedents de vessants socials i professionals ben diferents. "També ens hem endarrerit a l'hora d'expressar-nos i en el respecte als altres a l'hora de dir les coses", recorden alguns d'ells i la majoria es mostrà molt contenta quan descobriren la iniciativa. "És bo saber que la gent s'interessa per la cultura i la llengua catalana", afirmen.