“Quan l'òpera surt del teatre, és com si jugàs a camp contrari”

El seu nom va lligat a grans èxits: a concerts multitudinaris, a espais emblemàtics, a companyies il·lustrades, a vendes de rècord. Així mateix, Andrea Bocelli (Lajatico, 1958) es mostra com una persona senzilla que ha anat cultivant la seva sort i la seva carrera a base d'esforç i constància. Queda pràcticament un mes perquè el tenor italià trepitgi la gespa de Son Moix per primera vegada en un dels concerts que més expectació ha generat aquest estiu. Aquest estadi de futbol acollirà dos dels grans: ell i Elton John. Amant dels duets (Bocelli ha cantat amb estrelles del pop, com Bono, Celine Dion, Bryan Adams, Cristina Aguilera i Eros Ramazzotti, entre molts d'altres), de moment, el tenor no confirma una actuació conjunta amb el britànic. Haurem d'esperar, per tant, a dia 4 de setembre per veure si l'organització ens ha preparat alguna sorpresa.

Què ha d'esperar el públic del vostre concert a Mallorca?
Serà un viatge per les pàgines més belles de la música operística italiana. El programa encara no el tenc definit, perquè cada dia se m'ocorren peces per llevar o per posar, però el que sí que està clar és que miraré de cantar les àries més conegudes. Jo el que vull és que el públic es diverteixi i s'endugui un gran record del vespre.

És un concert conjunt amb Elton John. Acostumats com ens teniu al famosos duets, podrem gaudir d'aquesta nova fita, no?
Crec que no. El meu concert i el d'Elton John són dos esdeveniments separats. Jo toc primer i ell després.

Així no hi haurà aquest duet tan esperat?
De moment, no està previst. Jo el faria encantat, però s'haurà de veure. No és a mi a qui li toca prendre la decisió. Amb qui sí que cantaré serà amb la soprano espanyola Saiona Hernández, que té una veu preciosa i que cantarem junts per primera vegada, i les quatre sopranos de Div4's, amb qui ja hem fet alguna cosa junts. A més, crec que poden aportar un moment molt màgic a l'espectacle.

Serà la vostra primera actuació a Mallorca. També serà el primer cop que visitau l'Illa?
No. Hi vaig fer una aturada una vegada en un creuer. Només hi vam estar un dia, però ens va agradar molt.

Què recordau d'aquesta fugaç visita?
Record una galera, un cavall i una bonica passejada pels petits carrers de Ciutat, francament bonic.

Tenim entès que abans del concert feis una estricta dieta?
Certament, com un atleta. Un músic ha de viure talment com un esportista: menjar poc, gens d'alcohol i dormir molt.

I com ho fareu aquí, a Mallorca? No us fa ganes gaudir de les nostres platges i de la nostra gastronomia?
No sé si tindré temps de fer-ho. En aquesta ocasió, vénc a fer un concert i estaré totalment concentrat en aquest aspecte. Serà una llàstima.

Aquí, a Mallorca, hi ha una gran comunitat alemanya, un dels vostres públics més fidels, tenim entès?
Sí, la relació amb Alemanya sempre ha estat brillant. Va ser el primer públic que em demostrà estima i afecte, i aquest és un record que jo sempre duré en el meu cor. Cada vegada que tenc l'oportunitat d'anar-hi, hi vaig. De fet, crec que he tocat a totes les seves grans ciutats.

Acostumats com estau a tocar en grans escenaris, què us pareix l'estadi de futbol on fareu el concert?
Sempre és estrany cantar fora del teatre, perquè el lloc natural de l'òpera, la seva casa, és el teatre. Quan en surt, és com si jugàs a camp contrari. Però els temps, són els que són i els músics ja fa estona que cerquen el contacte amb el gran públic, amb un públic nombrós que dins els teatres no és possible. Per tant, és una particularitat tocar en un espai tan gran..., igual que ho ha estat per mi sonar en espais màgics o suggestius com les piràmides d'Egipte o l'estàtua de la Llibertat de Nova York

Grans esdeveniments que us han acompanyat al llarg de la seva carrera. Us agraden les coses grans?
No, jo mai no he pensat a planificar el futur. Sempre pens en el present i a fer projectes realistes.

Fa pocs mesos però, us van col·locar una estrella de la fama a Los Angeles. Com se sent una estrella?
Igual que abans, la veritat. El que sí que és maco i que m'agrada és que aquesta estrella simbolitza l'afecte d'un poble per a mi. Significa que el poble m'estima i que he fet amb amor i passió el meu treball.
Vàreu començar de manera casual amb el cantant de pop italià Zucchero. Ell cercava pavarotti i us va trobar a vós.
Què recordau dels vostres inicis?
Són records molt bonics perquè record que hi havia molt d'entusiasme, moltes ganes de fer coses i, per primera vegada, vaig poder experimentar l'afecte del públic.

Teniu dos fills adolescents. Tenen tant de talent com vós?
Ells també estudien música i piano. I sí, els agrada i en gaudeixen, però el talent l'haurem de veure amb el temps.