“Les arts van cap a la hibridació”

Crisi és igual a canvi. Aquesta és l'equació que es pot extreure del discurs del director del centre Arts Santa Mònica de Barcelona, Vicenç Altaió, home de parla pausada i tranquil·la però de discurs apassionat, per qui les arts són un reflex de la seva societat contemporània. Avui serà a la Fundació Pilar i Joan Miró a partir de les 20 hores amb la conferència Visualkultur.cat Arte + Diseño+ Libros, una retrospectiva sobre l'evolució del llibre d'art.

En quin lloc cultural se situaria el llibre d'art?
L'origen del llibre d'art se situa en els anys 60, quan va sorgir una cultura sense distinció entre llegir i mirar, escriure i pintar. El llibre d'artista es troba en una cruïlla entre el món de les arts, de la cultura visual i literària sense distinció, i el del disseny, que abraça tota la tecnologia del llibre. Aquest va des de la més artesanal fins a la més innovadora, sempre pensant en el suport de llibre previ al digital. Així doncs, viu en un territori que alguns consideren que es troba en el món de l'art i d'altres que és en el món de la literatura.

Quin rol adoptarà el llibre de paper?
Cada època té una correspondència interna ecològica entre el que és el coneixement i el seu suport. Ara, el llibre d'art és un espai de resistència de la cultura material en capdavant de la cultura virtual. També ofereix un lloc a la innovació i la perdurabilitat, s'innova més en el llibre d'art que no en el tecnològic perquè aquest pateix problemes i l'altre és tot novetat.

Interessa el llibre d'art en un món tecnològic?
El llibre continua sent un dels objectes predilectes dels artistes catalans i interessa al públic vinculat a la cultura i l'art que sap apreciar la singularitat. Barcelona és una gran capital en el món de la innovació i disseny del llibre. Podem observar que el llibre de la nostra cultura artística té més elements d'artesania que de tecnologia. Tot i això surten pocs llibres d'art en l'escena internacional i són difícils de trobar a les biblioteques. Són rars i difícils de classificar.

El centre d'Arts Santa Mònica aposta per l'art d'avantguarda. Quines considerau que són les actuals tendències artístiques?
Jo treballo amb idees i per això hem deixat de ser un museu i un patrimoni. Les arts tendeixen a una gran hibridicació. La cultura ha deixat de ser la cultura de la literatura i s'ha oberta a altres manifestacions com la ciència i la comunicació. La ciència, perquè treballa amb la interpel·lació i creació provisional de coneixement. Per altra banda, la cultura d'avantguarda o minories no pot ser aliena al procés de socialització de la cultura de la comunicació.

Considerau que l'art està ben valorat avui en dia?
L'art es valora bé des del consum cultural i això es pot veure en els efectes del turisme a les ciutats. Crec que la cultura artística es deu a les minories i la seva suma ha de crear un nou valor cultural i d'oci que és el coneixement.

Es reflecteix l'actual crisi en l'art?
Vivim en crisi perquè vivim en un canvi permanent, tant pel que fa a la tecnologia com per les lleis de l'univers. La crisi financera és una exemplificació de dues de majors iniciades fa vint anys. La primera implica la revolució de la vida biològica humana i de la tecnologia, que passa per la xarxa i la globalització. La segona se centra en la socialització del coneixement. La població dels països desenvolupats té un coneixement que el sistema econòmic actual no pot avaluar, i arrossega valors d'una vella cultura material. Hem de ser capaços de construir sistemes socials col·lectius utòpics. L'artista fa temps que ha deixat de ser algú que treballa en sistemes de representació de l'audiovisual per fer-ho en allò immaterial.