La forma de les nostres lletres

La tipografia és una art que, si es fa bé, passa desapercebuda. Unes lletres amb un bon disseny no són mai les protagonistes dels llibres, però són importantíssimes per transmetre'n el missatge d'una manera eficaç. Darrere cada traç imprès hi trobam l'obra delicada d'un treballador. Artesans d'arreu del món han fet feina durant segles perquè els llibres puguin ser reproduïts i entesos pels seus conciutadans.

Aquesta ha estat la motivació de Rubèn Clarés per recuperar i adaptar uns caràcters d'origen mallorquí. "He tractat d'actualitzar una lletra de final del segle XVIII, l'època en la qual s'emmarca la industrialització de la impremta a Mallorca", en comentà Clarés, que per a aquesta tasca ha analitzat diversos textos religiosos i un llibre, Vida del siervo de Dios Pedro Borguny, tots de la Biblioteca Central de Cort. La tipografia extreta s'ha batiat provisionalment com a geo-gara, "perquè encara no he pogut descobrir el nom de qui la creà", afegí l'expert. Clarés explicà les característiques de la seva forma: "És una garalda que pertany al grup de les romanes antigues. Els detalls dels acabaments són singulars i també les lligadures entre les lletres". En el projecte per treure de nou a llum la geo-gara, ha treballat per "actualitzar-ne la tipografia respectant-ne l'ànima original". Afirmà que, entre altres tasques, ha hagut de crear algunes lletres -"la k no existia llavors"- i n'ha projectat les versions negreta i cursiva.
El dissenyador té clara la tasca que du a terme: "Intent fer servibles valors en desús que es poden recuperar a través de la tecnologia", comentà, abans de reivindicar el valor patrimonial d'aquesta art. "No hi ha una cultura de reconèixer les lletres com a nostres", declarà, per afegir que "moltes tipografies són representatives dels països, però aquí no en feim cas". Ara, l'objectiu de Clarés és identificar i recuperar els caràcters mallorquins més antics i estesos que pugui. La primera impremta que es fundà a Mallorca fou a Valldemossa, l'any 1485, de mans de Nicolau Calafat i el primer text imprès de què es té constància és un cançoner del poeta Francisco Prats de 1487. Per tant, Clarés aspira a recuperar "algunes lletres del s. XVI" en una feina que es preveu molt laboriosa. "Esper que surtin les subvencions del Consell de Mallorca per a la restauració de béns patrimonials", conclogué.