Pujada al puig dels Albellons

En un lliurament recent, trescàrem per la zona occidental de la comuna de Caimari; ara, en aquest ho farem per l'oriental, coronada pel puig Nespler (627 m) i pel dels Albellons (585 m). Com l'altra, és una ruta breu, en bona part per dins bosc i sense cap tipus de dificultat de seguiment, per la qual cosa es fa ideal com a sortida matinal aquests dies de calor.

Partim de la vila de Caimari per la carretera de Lluc. Tot i petjar asfalt, el tram és força agradable, perquè ens permetrà gaudir de les rotes de Caimari, un dels conjunts marjats d'olivar més emblemàtics de Mallorca. Al davant nostre, s'alça altiu el puig de n'Escuder, un cim ben atractiu per als excursionistes i on se situen algunes de les llegendes més reeixides del nostre patrimoni cultural. Concretament, la tradició apunta a l'existència d'una fortalesa musulmana al cim.

Aviat, al primer revolt de la carretera trobarem l'inici del camí vell de Lluc, per on continuam. El camí, d'amplada de carro, aviat deixa entreveure les restes d'un primitiu empedrat. Recordem que aquesta era una de les vies més importants de tota la xarxa viària de l'Illa, atès que accedia al centre espiritual més emblemàtic de Mallorca. Des d'aquí podrem contemplar els marges que s'assenten a la base del puig de n'Escuder, amb la covatxa on la tradició diu que un cristià que fugia dels sarraïns s'hi amagà.

Aviat assolirem una gran roca amb forma fàl·lica, coneguda com el Cavall Bernat o la Filosa de la Mare de Déu. Aquesta segona designació fa referència a la llegenda que contava que la Mare de Déu filava per aquesta contrada i, quan sentia el trepig de la gent, corria a amagar-se a les coves del puig de n'Escuder. Va ser així fins que, en una ocasió, va deixar la filosa dreta allà on era i, en tornar-hi, en lloc de la filosa hi va trobar aquest penyal. Tal com podrem comprovar, el penyal és, avui dia, una zona d'escalada esportiva.

El camí a poc a poc penetra en una zona de bosc, sempre més fresc i vivificant. Al cap de poc, vora unes grans síquies de desguàs de l'aigua que davalla pel sender, se situa un nou penyal, aquest a l'altra banda de camí. Es tracta d'un altre roc marcat amb la llegenda, conegut amb el topònim del còdol d'en Seda. Segons una antiga tradició, els pelegrins, quan passaven per aquí, tiraven entre una i cinc pedretes dins el forat que té a la base i, si l'endevinaven, deien que duia bona sort.

Un poc més endavant, el camí puja a la carretera de Lluc. Davant nostre queda la continuació del sender, concretament el tram conegut com la costa Llarga. Ara bé, la nostra ruta segueix un poc més cap a la dreta, per un botador que supera un reixat que ens durà a l'inici del comellar dels Albellons, conegut també com la coma Freda. Un cop a l'altra banda, el primer element d'interès que localitzarem serà una abeurada moderna, damunt la qual es troba el seu aljub, de planta circular i cobert per una tapadora metàl·lica.

El rost s'accentua ràpidament al cor de la coma, totalment desforestada. El camí és una pista forestal oberta damunt un antic camí de carro que servia per accedir als dos forns de calç que trobarem, el primer en mal estat de conservació, mentre que el segon manté de manera més que digna les estructures. També hi localitzarem rotles de sitja, una de les quals és de considerables dimensions.

El camí mor vora un antic rotle. Des d'aquí ja veim el coll, dit el coll dels Albellons o corral d'en Catxo, situat ja a 537 metres. Per pujar-hi no hi ha camí, només un tiranyó de cabres i alguna fita fugissera. Tot i això, l'accés no és difícil. Un cop al coll, val la pena fixar-se en la fita de pedra que marca el límit de les terres comunals. Per assolir el nostre cim, només cal seguir la paret de partió cap a la dreta. En primer lloc, superarem un primer cim de 583 metres des d'on gaudirem especialment de les vistes sobre el puig de Massanella. Després d'una suau clotada, ve el cim pròpiament dit, alçat a 585 metres i coronat pel clàssic vèrtex. Les vistes ara s'expandeixen cap a l'interior de Mallorca, amb les viles de Caimari i Selva i la ciutat d'Inca com a protagonistes primeres. Cap a llevant albiram la talaia d'Alcúdia damunt la mar i, fins i tot, les serres d'Artà.
Tornarem pel mateix itinerari.