“Als Estats Units, és el metge qui reclama el musicoterapeuta”

Definiu la musicoteràpia.

La musicoteràpia és una psicoteràpia que utilitza la música per aconseguir objectius terapèutics. Parlma d'objectius en tots els àmbits: físic, emocional, cognitiu i social. Per nosaltres, la música és un mitjà per treballar aquests objectius.

La situaríeu dins la medicina tradicional o dins l'alternativa?

És una psicoteràpia i, generalment, s'usa com a tractament complementari. A mi no m'agrada que se la consideri un tractament alternatiu. No és ver. Jo faig feina amb psicòlegs, metges, fisioterapeutes, logopedes... Jo no cur els pacients: qui els cura és el metge, és la medicina, en definitiva. El que jo tract és l'ansietat d'estar tancat allà, dins un hospital, la tristor de la separació de la seva vida diària, etc.

I com funciona?

La música ho és tot. És una onada que repercuteix en el nostre cos: són emocions, un llenguatge simbòlic que serveix per plorar, per riure o per preparar-se per a una cita.

Però quina influència té en el terreny terapèutic que no pugui tenir un poema o la contemplació d'una obra d'art?

És una qüestió de com nosaltres, cerebralment i neuronalment, rebem la música. Físicament, la part melòdica de la música estimula les mateixes parts on es troben els centres de les emocions, de la memòria a llarg termini. La música té una base neuronal i això ho sap tothom, des dels centres comercials fins a les empreses i la gent del carrer.

Així, supòs que tots, en el nostre dia a dia, ens aplicam un poc la musicoteràpia, no?

L'ésser humà fa musicoteràpia tota la vida, des dels xamans que en les tribus antigues feien servir la música per curar fins a les mares que colguen el fill mentre li canten una cançó. Com a eina terapèutica, però, s'inicià després de la guerra del Vietnam, perquè es començà a aplicar als soldats ferits i deixà de ser una eina intuïtiva per passar a ser un procediment molt més sistemàtic. De fet, en l'actualitat, l'Associació americana de musicoteràpia és molt potent. A Espanya, en canvi, encara hi ha molta de gent que no sap què és.

En el vostre cas, heu sortit mai fora?

Vaig fer feina tres mesos en un hospital de Nova York i, literalment, hi vaig quedar al·lucinadas. Pensa que allà els musicoterapeutes tenen un departament propi al mateix centre i és el metge qui els reclama i els demana consell.

I quin seria el paper d'un musicoterapeuta a Nova York?

És un professional més de l'hospital. Hi arribes al matí i tens la llista de tots els pacients que has de visitar o que el metge t'ha demanat que tractis, ja sigui perquè els han d'operar l'endemà i tenen ansietat, perquè tenen una malaltia de la memòria o pel que faci falta.

Com treballa un musicoterapeuta?

N'hi ha moltes metodologies. A mi, personalment, m'agrada fer feina amb música en directe i amb la improvisació, no amb la improvisació que tots coneixem del jazz, sinó des d'allò espontani. Els pacients toquen i el terapeuta, també. No fa falta que ho facis bé, ni que afinis ni que agafis l'instrument de la manera correcta. No és cap instrument musical: és un instrument sonor que té milers de possibilitats expressives.

I per què la música en directe i no "enllaunada"?

M'agrada la música en directe, perquè ofereix un altre tipus de vibració. El so d'una guitarra, depenent que sigui gravat o en directe, és infinitament divers en l'àmbit de la rellevància per al cos humà.

Aquesta setmana, n'heu impartit un taller introductori amb professors de música. Quin sentit té la musicoteràpia dins l'aula?

Crec que el que els he aportat és, sobretot, una altra visió del terme: la música en el més gran sentit de la paraula. Són ones, vibracions, formes, colors, continguts... M'agradaria que ho aplicassin com un suport a l'hora d'entendre el concepte de la música.