“La música es ven més als concerts que a les botigues”

El britànic oferirà la versió més íntima del seu folk-rock madurat durant més de quaranta anys. Ho farà en companyia del contrabaixista Danny Thompson, en una localització que tan sols ha vist "a través de fotografies" i, de fet, té curiositat per saber "com podrien sonar algunes cançons en un recinte com aquest", comentà ahir el cantant. El músic també tocarà per al públic mallorquí alguna de les noves composicions de Dream attic, el seu pròxim llançament, enregistrat íntegrament en directe durant una gira que el portà per diferents ciutats de la costa oest ameriana acompanyat d'una banda de cinc músics.

"Les cançons en directe tenen una força especial, diferent de les gravacions d'estudi", comentà Thompson, que demostra que manté l'esperit jove. "De vegades, els quaranta anys en el món de la música em semblen quaranta minuts", manifestà l'artista, que sempre troba motius per experimentar amb la seva obra. "Fer música és com navegar amb una canoa riu avall: no saps mai com n'afrontaràs el revolt següent", afirmà aquest autor, que ara viatja en solitari després d'haver brillat al capdavant de Fairport Convention en els seus inicis i d'acompanyar-se de la seva dona, Linda, entre els anys 70 i 80.

El concert de Thompson s'emmarca en un cicle inspirat en la figura de Tom Waits. La particularitat és que els convidats hi han d'interpretar alguna versió de l'americà de veu profunda. Ahir, el guitarrista encara no havia decidit quin tema tocaria i ressaltà que té una actitud ben diferent de la de Waits. "No sé com serà en persona, però em pareix que encarna un personatge a l'escenari: és molt teatral. Jo, en canvi, intent mostrar-m'hi tal com som", afirmà el londinenc, que comparteix amb Waits "l'interès per parlar del costat fosc de la vida en les cançons".

Personatges marginals i perdedors són alguns dels protagonistes de les històries que apareixen als discos de Richard Thompson. "Crec que les cançons tristes reforcen la felicitat. Si cantes sobre la mort, el que realment fas és realçar la vida", reflexionà el músic, que reconegué que ja de ben petit "m'estimava més les fatalitats dels The Everly Brothers que la felicitat de Julie Andrews a Mary Poppins".

Thompson també gaudeix del nous valors com "Klaxons i, sobretot, The Leisure Society" i no es vol mostar dramàtic amb la crisi de la indústria discogràfica."Els temps canvien", declarà el guitarrista, que recordà que en els seus inicis "les discogràfiques feien apostes serioses pels artistes: s'hi comprometien entre 5 i 10 anys perquè aconseguissin la fama". Thompson assegurà que "això ara ja no passa" i que per viure de la música "has de crear una bona xarxa d'audiència per mitjà d'internet". El britànic destacà la importància del directe i afegí que "la música es ven més als concerts que a les botigues".

En l'actuació d'avui vespre es podrà comprovar la versió més íntima de Richard Thompson, que es marca objectius ambiciosos per a les seves actuacions. "M'agradaria que en acabar el recital, el públic notàs que alguna cosa ha canviat al seu dedins, que no se sentís igual que quan hi entrà", comentà. El londinenc intenta oferir el que ell mateix cerca als concerts com a públic: "Vull que la música emocioni i que transmeti unes sensacions úniques que tan sols són possibles amb el format directe".