Un entre deu mil

Si avui vespre, o demà o algun dels propers 17 dies, decideixes anar a l'Auditòrium per veure Mamma mia!, sàpigues que no estaràs sol. El mateix vespre, gairebé a la mateixa hora, deu mil persones en tot el món faran el mateix amb un decorat idèntic, un vestuari calcat i uns moviments perfectament estudiats. "I pobre de tu si et cau cap arracada o dus les ungles pintades d'un color que no toca, perquè ja et vindran a cercar", recordava ahir la popular Nina minuts abans d'estrenar-ne una versió a Palma.

És per tot això que Mamma mia! és conegut per molts com el musicals dels musicals. S'estrenà el 6 d'abril de 1999 a Londres, coincidint amb el 25è aniversari del triomf d'ABBA a Eurovisió. D'aleshores ençà -tenint en compte que a la capital britànica encara hi és-, més de 40 milions de persones l'han vista en les deu produccions actives -inclosa també la de Brodway- que n'hi ha en aquests moments. Finalment, despés de sis anys i prop de 2.000 representacions, n'ha arribat a Mallorca la versió espanyola. Hi trobam la menorquina Rita Barber, que hi encarna el paper de Rosie i que ahir es mostrava encantada de "gairebé" tornar a casa deprés d'un anys de gira amb aquest musical. "Poder llevar-te al matí i veure aquesta mar i sentir aquest xerrar és una emoció molt gran per a mi", manifestà.

L'obra, ideada per Catherine Johnson, beu de les cançons d'ABBA, tot i que l'argument n'és independent i narra la història d'una jove que du tres excompanys de sa mare per esbrinar quin és el seu pare autèntic. Caminar entre les bambolines de Mamma mia! és una sensació estranya. A l'escenari hi ha un decorat típicament mediterrani -la narració ens situa en una illa grega-, però als armaris només hi destaquen vestits de lluentons, que són els que més ens remeten al quartet suec que tots coneixem. "Cada un d'aquests models, alguns dels quals duen cristalls d'Swarovski, pot arribar a costar 6.000 €", comentaven ahir els artistes. "A més, de cada un n'hi ha dues versions, perquè cada personatge té dos substituts i també hi ha una tercera persona que coneix a la perfecció tots els papers i que ha d'estar sempre a punt per si hi ha ningú que falli". En total, l'armari d'aquest musical conté més de 300 vestits i els parells respectius de sabates, "tot fet a mida per a cada intèrpret", afegien.

Una setantena de persones, entre tècnics, ballarins, sastres i maquilladors, intervenen en aquest procés. Una d'elles és la catalana Georgina Llauradó, que hi representa el paper de Sophie. La preparació, comenta, és senzilla. "Arribam al teatre una hora abans. Tenim deu minuts obligatoris d'escalfament de veu i deu més de físics. El maquillatge i el pentinat te'ls fas tu mateixa i en mitja hora ho has enllestit", afirma. "Viure un musical i anar de gira -explica la cantant- és emocionant els primers dies, però després en ve la part més dura i acabes passant molt de temps descansant a l'hotel". El seu company d'escena José María del Castillo (Sky) afegeix que "quan ens movem per la Península, ho feim amb autocar i partim just acabada la funció de diumenge i després d'haver fet dos bolos. És realment dur. I ja et dic jo que anar a les cinc del matí amb una maleteta per la plaça de Castilla de Madrid no té res de glamurós".

Tot i això, els dos joves viuen amb ganes aquesta escala a Mallorca. "El fet d'estar-hi tres setmanes i de tenir dies lliures -els dilluns no hi ha funció- permet que tot sigui molt més relaxat. Evidentment, no te'n pots anar de festa, però sí que ho pots viure amb més intensitat". De fet, Del Castillo, que fa poc que es tragué a les Canàries el carnet de busseig, ja mira quines són les millors platges de Mallorca per practicar. "Vaig venir un any que representàvem Jesucristo Superstar, però era el mes de febrer. Estic segur que aquesta vegada serà molt diferent"