El viatge a la Lluna

El compositor mallorquí Antoni Parera Fons (Manacor, 1943) era un jove de poc més de 25 anys quan aquell 20 de juliol de 1969 Neil Armstrong es convertí en la primera persona que tocava el sòl de la Lluna. "Ho vaig viure com tothom: davant la televisió. Record la sensació de l'endemà en mirar la Lluna... 'Algú ha estat allà', pensaves, i ja la veies de manera diferent", explica el músic.

Segurament, aquells sentiments que ell de jove experimentà amb aquell esdeveniment li han servit ara per compondre la música d'Amb els peus a la Lluna, l'òpera per a infants escrita i dirigida per Paco Azorín i que dia 16 s'estrenarà dins el Festival grec de Barcelona. És una coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, el teatre Real de Madrid, la Maestranza de Sevilla, l'ABAO de Bilbao i el Festival d'estiu de Barcelona, i vol narrar, des del punt de vista d'un infant, un dels esdeveniments més importants de la humanitat. Aquesta òpera documental parla sobre la Lluna i sobre l'apassionant moment en què l'ésser humà va trepitjar el satèl·lit per primera vegada.

"Es veu la història des de tres perspectives: des de la familiar, la de la Nasa i la dels tres astronautes", apunta Parera. Una de les participacions més destacades és la de la soprano Maria Bayo en el paper de Lluna. "Ella canta una ària molt bonica en llatí, en la qual el que ve a dir és que, si aquests tres homes que han de venir han de fer el mateix que han fet amb la Terra, millor que se'n vagin", exposa el compositor.

L'estrena de la versió catalana d'aquesta òpera contemporània es farà al teatre Lliure els dies 16, 17 i 18 de juliol. Seguidament, girarà, en castellà, pels grans teatres operístics de l'Estat espanyol participants en la coproducció fins a tornar, un altre pic en la versió catalana, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

En l'òpera, que Parera Fons definí com a "de petit format", hi intervenen un total de deu personatges i estan acompanyats per la petita orquestra Barcelona 216. "És una composició molt tendra que va marcant el caràcter de cada un dels seus personatges", diu el compositor.

L'òpera té també una voluntat clarament documental entorn de la Lluna i, per aquest motiu, es fan servir moltes de les imatges que han aportat les sis expedicions que varen aconseguir arribar-hi entre 1969 i 1972. Així mateix, reconeix Parera, "l'òpera és un petit homenatge a Kubrick, ja que el nin protagonista construeix amb les seves juguetes un set per la Lluna, tal com diuen que va fer Kúbrick davant la impossibilitat dels Estats Units de poder enviar imatges reals des de la Lluna".