En Joan petit quan balla

Però anem a pams. En Joan arribà a la Fundació devers les 11 del matí. El primer que hi trobà, al porxo d'entrada, fou l'actuació de la companyia de dansa Pasodós i una història sobre sirenes que el deixà ben al·lucinat. Més tard, fou ell mateix qui dansà als jardins del centre. Just devora la reproducció de Dona i ocell, ell i els seus amics ballaren al so de les vocals. "Ara imaginau que sou una u, i dansau", els deia la responsable del taller, Xus Garcia.

Cansat de tantes cucaveles, en Joan pujà ara fins a Son Boter. Allà hi havia un músic, Clemente Muñoz, envoltat d'instruments estranys. Encara no recuperat del taller de dansa, en Joan preferí, de moment, participar en el de disfresses i maquillatge, que coordinava Mayte Bayón. N'elegí una d'indi i es pintà tres retxes vermelles a la cara. Ara sí, prosseguí el viatge creatiu cap al taller musical, en el qual s'explicava l'origen i el funcionament d'un didjeridú, un instrument amb un so que (tot i arribar d'una activitat en què havia ballat vocals) els seus peus i malucs no sabien gaire com dansar. Així que decidí deixar el didjeridú i va optar per fer-se un instrument ell mateix, un siku, amb la classe que es feia al cub de l'espai educatiu.

Finalment, ja per acabar, la Fundació Miró també oferia un taller de teatre a càrrec de La companyia de l'home dibuixat, grup que a l'horabaixa presentà el seu espectacle Pedra a pedra.

Ja al vespre, quan en Joan feia estona que dormia, fou el grup de rap Menteguerra el responsable de tancar el dia de Sant Joan a la fundació mallorquina de l'artista català.