Qui m'ha retallat un tros de nit?

Amb retallades, enganys i corrupcions, així posava punt final a un dur hivern el xouman i pregoner de la nit de Sant Joan, Miquel Àngel Llonovoy. Aparegué a escena vestit de papallona -l'únic que li havia permès el seu "pressupost rídicul"- i, amb el seu ja habitual tarannà, animà els ciutadans, els seus "estimats llonguets", a celebrar "l'única retallada agradable que ens queda: la nit de Sant Joan, la més curta de l'any".

I és que realment ahir faltà un poc de nit per viure tot el que la màgia oferia. Festes a la platja o a l'interior, espelmes i fogueres devora de la mar, amics i conversa, foc i petards, encanteris i desitjos, amor i passió. Diuen que Sant Joan és la festa per antonomàsia dels Països Catalans: aquella que tothom celebra, amb festa oficial o sense, a la seva manera, però amb bauxa de pertot. A Palma, el punt neuràlgic -amb permís de les platges- fou el parc de la Mar, que una vegada més acollí la nit del foc organitzada per la Federació d'Associacions de Veïns. No hi mancà cap ingredient, malgrat la rebaixa econòmica que també ha patit l'esdeveniment (de 70.000 € a 59.000).

"Voldria aprofitar avui vespre aquest micròfon per donar-vos la benvinguda a la nit de Sant Joan d'enguany i també a la de l'any que ve, en què segurament, amb aquesta economia, no podrem pagar ni la megafonia", etzibà un Llonovoy que no escatimà a l'hora de fer referències als bitllets de 500 euros (seran els que Maite Areal emprava per comprar el pa?); a les construccions com les del Palma Arena -"o palma sorra"-, Son Espases -"o quin sablazo"-, o aquelles que en comptes de "fer país es fan un pis".

Després del pregó de Miquel Àngel Llonovoy i de la ballada que protagonitzaren els Sonadors de vuit vents, arribà el moment més infernal de la nit, que enguany, amb èmfasi en la corrupció, es veié reforçat per la presència de més de 60 dimonis.

L'ambient familiar que fins aleshores havia presidit el parc de la Mar s'anà dissipant a mesura que les bèsties infernals de la companyia Myotragus, amb torxes, entraven en escena. Destacaven, devora el llac, sis televisors en què es projectaven imatges ben conegudes per tothom: l'entrada triomfal de Maria Antònia Munar a la seu del Tribunal Superior; els afers de Jaume Matas i Rodríguez de Santos; l'Església; Francisco Franco i la destrucció de Mallorca. Totes acabaren prenent foc un cop que l'infern s'apoderà del parc de la Mar.

La nota musical de la vetlada la posà el grup Eixut, que tocaren rock and roll fins devers la una.A
Així, la festa oficial de Cort acabà massa prest per alguns i calia afanyar-se a trobar un altre redol on acabar la nit. El sol frisava i ben prest ja guaitava per l'horitzó amb ganes de ballar, com mana la tradició. Han estat molts els que aquest matí l'han vist sortir, i n'és una prova l'estat que presentaven moltes platges abans que els membres d'Emaya hi fessin net. I és que a molts la nit se'ls ha fet curta.