Futbol i noces reials

El cap de setmana va estar animat, amb excés de futbol i noces reials (el casori plebeu de la princesa sueca ha suposat, com sempre, la devaluació dels valors monàrquics -si qualsevol pot ser rei això de la monarquia ja no és el que era-, però ha fet pujar les accions dels monitors de gimnàstica -la professió no és tan dolenta, si pots acabar fent de rei-), però ho hauria estat més si el casament reial hagués estat a Bèlgica.

Com mostraren a l'Informe Setmanal (dissabte, a TVE1), el desafiament flamenc pot suposar que l'estat belga desaparegui ("s'evapori", com hi va dir Bart de Wever, el triomfant líder flamenc, en pla ídem) i reneixin les dues "entitats" (la locució no va dir "països" ni "nacions", potser per no donar idees) que la formen des dels temps de Juli Cèsar, com hi recordà el periodista Christian Galloy. El reportatge (d'Àngela Rodício) insistí en el "descontent" popular i en la doble "anormalitat" de la situació sociolingüística belga, perquè: 1. és un país amb dues llengües i 2. la llengua condiciona la situació política. Podrien haver fet una mínima pedagogia de la diversitat, cultural i lingüística, però no n'hi hagué ni un gram.