Els “conillets d'Índies” del teatre

Quatre anys plens de vivències són els que deixaran enrere a partir d'avui els alumnes de la primera promoció de l'ESADIB. En començaren vint-i-quatre i d'aquests són setze els joves que avui migdia celebren la graduació. A partir d'ara, el món professionals els espera, però l'actual crisi econòmica planteja un futur que no està gens clar.
"Cap de nosaltres no té res fermat per quan sortim de l'escola", comentà Bel Perdigón, una de les alumnes que demà rebran el diploma de graduada. "Personalment, tenc moltes ganes de començar a treballar i guanyar un sou", afegí. La seva companya Raquel, en canvi, té altres plans: "M'agradaria continuar formant-me i compaginar classes amb feina". Aquest estiu començaran la recerca i no descarten la idea de formar una companyia; "és un pensament que se'ns va acudir durant el curs, però no teníem ni doblers ni temps", afirmà Perdigón.

La dedicació dels alumnes d'aquesta primera promoció ha estat total. "Fa quatre anys que feim jornades de vuit a deu hores cada dia", reconegué Frederic Bibiloni, qui va afegir que havia patit problemes pel fet d'estrenar l'escola. "La primera quintada fou començar a l'edifici del Conservatori. Compartíem aules amb la gent de ballet i això ens va suposar alguns problemes", explicà. Una altra alumna, Núria Rigo, s'ho prengué amb més filosofia: "La nostra promoció ha estat els conillets d'Índies de l'escola i amb nosaltres han comès alguna equivocació que sabem que han reparat en cursos posteriors".

Segons manifesten els alumnes, aquesta primera generació ha estat la més heterogènia de totes les que estudien a l'ESADIB. "Hi ha alumnes que ronden els quaranta anys i d'altres que sobrepassen els vint per poc", comentà Lluís Valenciano, qui destacà que "moltes persones esperàvem que s'obrís a Mallorca una escola d'aquest tipus". Valenciano tan sols havia actuat com a amateur abans de començar els estudis. "A desset anys vaig voler estudiar teatre, però els meus pares volien que fes una carrera que donàs doblers. Ja feia una temporada que treballava quan l'ESADIB es va posar en marxa i vaig decidir presentar-m'hi", apunta. Un cas semblant fou el de Rigo: "El mateix estiu que sortiren les convocatòries volia partir a estudiar fora, però això em va fer quedar".

Els graduats d'aquesta primera promoció han tingut assignatures per a tots els gustos. Interpretació ha estat la didàctica preferida per la majoria d'estudiants i és una constant de la carrera. Emili Gené, un altre dels alumnes, assegurà que els cursos de segon i tercer han estat els més difícils. "Segon és una marató i tercer és un esprint", reconegué. Entre les altres matèries, cadascú té les seves preferències. Perdigón es decanta per Biomecànica, perquè "es tracta d'un entrenament específic per tal de tenir el control total del cos i que respongui com una màquina". Raquel va descobrir que l'acrobàcia "m'agrada molt ja que pots arribar a expressar molt fent aquests moviments". Valenciano, en canvi, va recordar que mai no ha estat gaire flexible i afegí que les assignatures que més esforç li han suposat són les teòriques.

"Història, Literatura i Arts contemporànies són avorrides comparades amb les altres", assenyalà el jove. Així mateix, la seva companya Perdigón reconegué haver-ho passat malament amb la disciplina de bufó: "Em posava molt nerviosa perquè exigia tenir un contacte molt directe amb el públic. Al teatre convencional té un paper secundari, però fent de bufó has d'estar tot el temps pendent de la seva reacció", comentà l'alumna.

Els estudiants, en línies generals, han quedat satisfets dels professors, tot i que reconeixen que alguns no han estat els més ajustats per a les assignatures, "coses de ser la primera promoció", es resignà Bibiloni. Tot i això, el balanç ha estat positiu, "ha estat una escola de vida, ja no veus les coses de la mateixa manera", conclogué Valenciano.