L'escultora nord-americana d'origen francès Louise Bourgeois morí dilluns a Nova York a 98 anys. L'artista havia abastat disciplines ben diverses i havia trencat motlos marcats per la rebel·lia i el coneixement. Els seus treballs abstractes i amb connotacions oníriques foren els més reconeguts, com Maman, la gegantina aranya de bronze de nou metres.
La seva petja també s'ha pogut veure a Mallorca en dues ocasions: la primera en una exposició a la galeria Maria de Lluc de Palma i la segona, el 2005, a la Fundació Pilar i Joan Miró sota el títol Repairs in the sky. En aquesta darrera, s'hi oferia el testimoni de l'efímera però intensa relació entre l'artista català i Bourgeois. La mostra fou comissariada per Maria de Lluc Fluxà i Dolors Caballero i s'hi reflectia la necessitat de l'artista francoamericana de dominar les emocions a través de l'escultura.
La interrelació de Bourgeois amb el món artístic ha estat una constant durant tota la seva vida: des que va fer feina amb Fernand Léger fins que ha estat font d'aprenentatge i influència d'artistes més joves. Les escultures de l'artista, realitzades en acer, bronze, vidre, fusta i pedra, eren en ocasions de contingut sexual explícit i hi trobam la provocativa Fillette (1968) amb forma fàl·lica. Bourgeois féu pintures, treballs en paper, fusta i vidre, a més de murals fets amb objectes recollits al carrer i escultures amb metall, plàstic i làtex.
El 2008 el museu Guggenheim de Nova York li dedicà una expoció retrospectiva sobre la seva extensa carrera, que recorria tots els aspectes creatius de l'artista nascuda a París el 1911. Fou a la capital francesa on inicià els seus estudis artístics amb artistes com Léger abans d'emigrar a Nova York el 1938. Des dels EUA va pertàner a l'avantguarda de les arts visuals, configurant una particular visió creativa amb tocs de surrealisme, expressionisme, postminimalisme i art abstracte.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.