Touraine (Hermanville-sud-Mer, França, 1925) es va donar a conèixer per desenvolupar el terme societat postindustrial i per les seves anàlisis del moviment social, mentre que Bauman (Poznan, Polònia, 1925), que va encunyar el terme "modernitat líquida", ha centrat les seves investigacions en l'estratificació social i en el moviment obrer.
Zygmunt Bauman (Pozna, Polònia, 1925), de nacionalitat britànica, es va traslladar a l'URSS amb la família, d'origen jueu, a començaments de la II Guerra Mundial. Acabat el conflicte, va tornar a Polònia i va exercir la docència a la Universitat de Varsòvia, fins que el 1968 es va exiliar un altre cop per raons polítiques. Durant uns anys va viure a Israel i ha estat professor a la Universitat de Tel Aviv fins al 1970. Ha impartit classes en universitats dels Estats Units, Austràlia i el Canadà i és professor emèrit de Sociologia de la Universitat de Leeds (el Regne Unit).
La seva anàlisi dels vincles entre la modernitat, el nazisme i el comunisme postmodern li han atorgat un gran reconeixement internacional. Ha contribuït al desenvolupament de les ciències socials mitjançant la creació de conceptes com la 'teoria de la modernitat líquida', que defineix els temps actuals com a una era de canvi i moviment constant, en què l'home està orfe de referències consistents i els conceptes són més inestables que mai.
Les teories de Bauman han exercit una gran influència en els moviments antiglobalització. La seva obra assagística, que va començar en els anys 50, va aconseguir la fama internacional en els 80 amb títols com 'Modernitat i holocaust' (1989), on defineix l'extermini de jueus pels nazis com un fenomen relacionat amb el desenvolupament de la modernitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.