L'equip arqueològic dels guerrers de Xi'an, Príncep d'Astúries de ciències socials 2010

Considerat un dels descobriments arqueològics més importants del segle XX, el jaciment dels guerrers de terracota, també coneguts com a guerrers de Xi'an, és una font d'informació d'extraordinària riquesa sobre la civilització xinesa.

El jurat d'aquest premi -convocat per la Fundació Príncep d'Astúries en la XXX edició- ha estat presidit per Manuel Fraga Iribarne i integrat per Lluís Xabel Àlvarez, Gonzalo Anes i Àlvarez de Castrillón, marquès de Castrillón, Raúl Bocanegra Sierra, María Emilia Casas Baamonde, Leslie Crawford, José Luis García Delgado, Severino García Vigón, Manuel Jesús González, Luis González Seara, Carmen Iglesias, Manuel Menéndez Menéndez, Adolfo Menéndez Menéndez, José Manuel Otero Novas, Alberto Pico Maeso, Rafael Puyol Antolín i Juan Vázquez García (secretari).

Descobert el 1974 i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987, el jaciment dels guerrers de Xi'an forma part del mausoleu funerari de Qinshihuang (221-207 aC), el primer emperador que va unificar els territoris de la Xina i va fundar la dinastia Qin. La seva troballa va tenir un gran impacte en la investigació de l'escultura, l'arquitectura i la societat xinesa durant aquest període de formació i consolidació de l'Imperi.

Aquest grandiós complex funerari és actualment un dels tresors més destacats de l'arqueologia xinesa. Ubicat pels voltants de Xi'an, antiga capital imperial en el que avui és la província de Shaanxi, l'exèrcit està format per més de 7.000 figures de guerrers i cavalls de terracota de mida natural, que van ser enterrades en formació de batalla, a poca distància de la tomba del primer emperador de la dinastia Qin.

TROBALLA FORTUÏTA

La troballa fortuïta d'una estàtua de grans dimensions va portar al descobriment del que avui es coneix com a fossa número 1. Aquest espai és una gran cambra subterrània rectangular de 230 metres de longitud, orientada d'est a oest, i 62 metres d'amplada de nord a sud. Al seu interior es van trobar unes 6.000 estàtues de guerrers, carros i cavalls de terracota disposats en onze passadissos de 3 metres d'ample i 200 metres de llarg.

Dos anys després, el 1976, es va descobrir la fossa número 2, situada a uns 20 metres al nord del passat. Més petita, alberga una col·lecció de cavalleria amb més de 1.400 peces, entre cavalls i genets, distribuïts en 14 files, i protegits per arquers. Al cap de poc temps, es va trobar la tercera fossa, la més petita, amb 68 figures d'oficials, comandants i generals.

Totes les cares de les figures tenen trets diferents, ja que van ser modelades una per una, mentre que bustos i extremitats van ser fets amb motllos. Alhora, es pot distingir en les figures gran diversitat de vestimentes i pentinats, en funció del personatge que es volgués representar.

S'estima que la construcció del mausoleu va durar al voltant de 38 anys i que en la seva construcció van participar-hi centenars de milers d'obrers i artesans. El mausoleu va ser obert al públic com a museu el 1979, i, des d'aleshores, ha rebut més de 60 milions de visitants de tot el món.

Fa poc, l'any 2007, es va descobrir un edifici enterrat de 30 metres d'altura, que podria trobar-se sobre la tomba de Qinshihuang, sota un turó artificial d'uns 51 metres d'altura.

L'Institut d'Arqueologia de Shaanxi va revelar que, a través de tècniques de detecció remota, s'havia detectat l'estructura d'una cambra amb quatre parets i un grup d'escales simètriques, tot i que fins ara no s'havia excavat.

Els científics també van detectar l'existència d'un avançat sistema de drenatge, que hauria evitat que les filtracions d'aigua inundessin la tomba. Segons els experts, els descobriments fets fins ara són molt importants, però encara queden moltes tasques per fer, ja que es tracta d'una de les troballes arqueològiques més rellevants de la Xina i la seva excavació i conservació planteja enormes dificultats tècniques.

Els Premis Príncep d'Astúries estan destinats, segons els Estatuts de la Fundació, a guardonar «la tasca científica, tècnica, cultural, social i humana feta per persones, institucions, grups de persones o d'institucions a l'àmbit internacional». Dins d'aquest esperit, el Premi Príncep d'Astúries de ciències socials «serà concedit a la persona, institució, grup de persones o d'institucions la tasca creadora o d'investigació dels quals en els camps de l'antropologia, dret, economia, geografia, història, psicologia, sociologia i altres ciències socials representi una contribució rellevant al desenvolupament de les mateixes en benefici de la Humanitat».

En aquesta edició concorrien un total de 23 candidatures procedents d'Alemanya, Algèria, l'Argentina, el Brasil, el Canadà, la Xina, l'Equador, els Estats Units, França, l'Índia, l'Iran, Marroc, Noruega, el Perú, Polònia, el Regne Unit, Tailàndia i Espanya.

Aquest ha estat el segon dels vuit Premis Príncep d'Astúries que es concedeixen aquest any, que compleixen la seva trentena edició. Anteriorment va ser atorgat el Premi Príncep d'Astúries de les Arts a l'escultor Richard Serra. En les pròximes setmanes es donaran els corresponents a (per ordre) comunicació i humanitats, investigació científica i tècnica, lletres i cooperació internacional. Els premis Príncep d'Astúries dels esports i de la concòrdia es donaran el mes de setembre vinent.

Cadascun dels premis Príncep d'Astúries, concedits per primera vegada el 1981, està dotat amb cinquanta mil euros, l'escultura creada i donada expressament per Joan Miró per a aquests guardons, un diploma i una insígnia acreditatius. Els guardons seran lliurats a la tardor a Oviedo, en un solemne acte presidit pel Príncep d'Astúries.