Passejada pel puig Roig

Partim del quilòmetre 15,300 de la carretera Ma-10 (Pollença-Andratx), on es troba el portell de Mossa. El camí de carro comença en davallada i encimentat. Després d'un tram de camí planer, deixam a la dreta el camí de Mosset i, en lleugera pujada, arribam a les cases de Mossa.

Rere les cases, amb el lateral de la construcció i cotxeries a la dreta, hi ha un portell amb barrera de metall, sota les alzines, que hem de passar. Alguns metres després del portell, hem de posar atenció perquè el nostre camí de muntanya es veu seccionat per una pista forestal recent. És un bon camí de ferradura que transcorre inicialment entre alzines. A poc més de cinc minuts de les cases, arribam a un portellet rústic. El camí dissenya una pujada ràpida i s'enfila, encinglerat sobre un marge de paret seca de sosteniment, configurant una audaç cornisa que guaita sobre el buit. Se'ns ofereix un panorama excepcional, des de la Cuculla de Fartàritx i el Tomir fins al puig d'en Galileu. El camí continua en certa tendència a la dreta i ens obre la vista cap al puig de les Vinyes i el puig Roig.

L'arribada al coll dels Ases ens descobreix la panoràmica del vessant nord de la serra, amb vista directa sobre la mar. Des del coll continuam la marxa cap al nord-oest, per la banda esquerra, ara pel coster del puig Roig. És un camí de set pams, pedregós pel reblit no sempre consolidat i amb les voreres marcades per filades de pedres més amples. A uns quinze minuts del coll dels Ases, trobam l'abeurador anomenat el Cocó de la Balma. El camí, aferrat al coster, intenta allunyar-se dels fondals i de les barrancades que cauen en timba cap a la mar. Més endavant, deixam a l'esquerra una balma oberta en la penya vertical. Així, després d'alguns revolts que sembla que es repeteixen, arribam al pas d'en Segarra. Suposa el punt màxim d'inflexió de la volta cap al nord. Hi trobam també restes d'antics corrals o sestadors d'animals, amb parets seques molt derruïdes. Les penyes que sobresurten en impressionant balconada són els llocs adequats per reposar de la caminada. La vista ara abasta un doble vessant: cap al sud-oest podem observar l'impressionant morro de la Vaca; cap al nord-est, a més del puig Caragoler de Femenia, abastam la contrada de les Basses de Mortitx.

Continuam amb el camí que s'aferra a la roca tallada, per evitar el desnivell abocat cap a la mar. El camí adopta la forma de tirany, ben marcat i sense gaire desnivell. Aproximadament a un quart d'hora del pas d'en Segarra, i als nostres peus, apareix davant la nostra vista la cala Codolar i el morro d'en Bordils. Al capdamunt d'aquest penyal, s'hi troba la torre de Lluc, vella talaia de defensa.

Després d'un redol d'ullastres arboris, arribam a un passet en descens, sense complicacions; immediatament després, hem de posar atenció al camí, ja que hi ha un esbaldrec del marge de sosteniment, que salvam per l'esquerra. Mentrestant, apareix a la nostra vista el massís del puig Major. Entre mates, càrritx i estepa joana, arribam al portell de la font del Nespler. Uns quaranta metres més amunt es troba amagada la denominada font del Nespler. El camí comença a orientar-se en direcció a migjorn. Ben aviat podem veure el quarter dels Carrabiners, recentment restaurat. Continuam en direcció cap a l'esquerra, amb redols de pins envoltats de càrritx; a la nostra dreta deixam alguns viaranys que comuniquen amb la font del Poll. Arribam així a un portell obert en una paret transversal; el nostre camí, que voreja la part alta d'aquesta coma, ens conduirà directament a les cases del Cosconar. Alguns minuts més endavant, el coster s'endolceix. La vista panoràmica ara ens descobreix la formidable fondalada del torrent de Pareis.

A rere, dominant el panorama, apareix el puig Major. Després d'un portellet arribam a les cases del Cosconar. Abans, entram en un camí més ample que prové del quarter dels Carrabiners, que agafam cap a l'esquerra. Les cases del Cosconar constitueixen una vertadera casa troglodita. Fou bastida aprofitant una gran balma natural que és tancada únicament per un gran parament que compleix les funcions de façana. De les cases del Cosconar, continuam cap a Lluc, pel camí de carro de la possessió. Deixam de banda el sender que va cap a l'Hort de la Plana i anam davallant pausadament, però aviat s'accelera el descens, amb revolts. Camí avall ens surt a l'encontre el porxo del Pinar, a l'esquerra. Després franquejam un portell, seguit de dos revoltets, i passam vora una font. Després d'un altre portell, a l'esquerra hi ha un altre porxo d'olivar. Passam un portell tancat amb una cadena de ferro a una certa distància, per a pas de vianants. Segueix un altre portell, amb barrera de fusta. Després del portell de la Plana, arribam a l'altura de Ca l'Escrivà, que s'alça a la nostra esquerra.

Travessam el torrent d'Alqueda per un pontet. Ara ja per camí asfaltat, deixam a l'esquerra la casa de Cas Secretari. Passam una barrera de fusta i, a continuació, passam per davant el portal forà de Can Pontico, just a la dreta del camí, amb un pou a l'esquerra. Un poc més endavant, apareix a la dreta el portell de Son Llobera. Ara el camí avança planer pel centre del clot d'Albarca. Més endavant, passam la partió d'Albarca, amb un pas a l'esquerra per a vianants. El camí s'apropa directament a les cases, que deixam a la dreta. Després descriu diversos revolts en pujada. Camí o drecera amunt, entram dins l'alzinar i, pel camí asfaltat, rebutjam un camí a la dreta que va a les cases de Son Massip i a la font Sorda. Arribam a un portell amb barreres de metall, amb un portelló a la dreta, i avançam pel darrer tram de l'excursió en lleugera pujada. Un poc més amunt, arribam al santuari de Lluc, on acabam la passejada.