“El dolor i l'alegria ens acompanyen sempre, no s'entén un sense l'altra”

Gairebé tres dècades després de dedicar un disc als poemes de Miguel Hernández, Joan Manuel Serrat decidí musicar "un grapat de temées més" per celebrar el centenari del naixement del poeta. Finalment, el resultat no foren dues cançons, sinó un disc, Hijo de la luz y de la sombra. Serrat el presentarà dia 5 de maig, a les 21.30 hores, al Palma Arena.

Heu valorat l'obra d'Hernández com a "vigent i fresca", encara que, en gran part, fou escrita en un context terrible.
Aquesta és la poesia d'un dels grans autors del segle XX. Per tant, encara que va ser escrita en unes circumstàncies determinades, es pot traslladar perfectament a un altre temps i moment. Precisament per això aconsegueix fer-me emocionar.

La poesia no té multitud de seguidors, però gràcies a vos és número 1 de vendes. Els professors de literatura us deuen molt?
Em resulta satisfactori actuar com a difusor de poetes que a mi m'emocionen o que m'han escrit cançons. La meva raó principal per emprar texts de poetes és que en aquesta poesia hi trob allò que m'agradaria poder escriure.

Com us sentíreu en retrobar-vos amb Hernández trenta anys després?
La seva obra és extraordinària. Si alguna cosa m'atreu especialment dels seus texts és un univers propi que transita pel seu dia a dia. La seva vida i el seu territori són el que proporciona els seus arguments poètics, cosa que és poc habitual i em sembla extraordinari.

Vós també parlau d'Aquellas pequeñas cosas... Això us uneix a aquest poeta més que a cap altre?
Hernández no competeix amb cap altra poètica. Ni per a mi, ni per a ningú. Té una obra extraordinària, com també ho és la de Machado i la d'altres. Hi ha gent que pot tenir arguments i maneres de pensar semblants a les teves, però que no et diuen res, no t'inspiren. En canvi, hi ha persones amb les quals pot semblar que no comparteixes res però que, precisament per això, t'inspiren.

En aquestes noves cançons el dolor sempre plana sobre l'amor i la vida. L'alegria també?
El dolor i l'alegria són el motor que ens acompanya. Són com el blanc i el negre, ens acompanyen sempre i és impossible entendre'n un sense l'altra.
Permeteu-me una frivolitat per acabar: el Barça us donarà, a vós, fervorós blaugrana, dolor o alegria davant l'Inter?
Com que aquesta entrevista es publica abans del partit, podem manifestar-nos eufòricament i donar-hi suport. No és una situació còmoda, però l'equip està capacitat per remuntar. Pensant en les experiències que el Barça m'ha donat amb els anys, sóc optismista davant aquest repte.