“Aquestes sigles eren fulminants”

Alguna cosa passava ahir amb el diari perquè, en passar-hi pàgina, un es trobava de cop immers en el 1942, quan Palma commemorava "solemnement" la Festa de la unificació. Era l'endemà de l'aniversari del Führer -que passà la data assenyalda "treballant al seu quarter general de Berlín sense donar-hi gens d'importància"-. En futbol, i paradoxalment des de Milà, Itàlia havia endossat un 4 a 0 a Espanya; el cabal de l'Ebre havia crescut 6 metres i les gimnastes de Mallorca s'havien proclamat campiones d'Espanya.

A molts aquelles notícies els sonaven estranyes i ostentoses i, a altres, els transportaven a una època passada i gens enyorada. És el cas de Mariano Moragues, que es trobà l'antic Baleares mentre fullejava el dBaleras actual a la biblioteca de Can Salas. "Aquest símbol d'aquí, devora el títol, era fulminant", afirmà. "És clar que el record, aquest diari, i no era precisament el de ca nostra. El diario del movimiento en deien i amb això ja quedava tot prou clar", afegí aquest ciutadà.

La possibilitat de visualitzar com era el rotatiu d'un 21 d'abril d'ara fa 68 anys, i sense cap explicació aparent, sorprengué els lectors. "Ho he vist i he pensat que era alguna cosa relacionada amb la memòria històrica, com una mena de defensa del jutge Garzón", declarà Margalida Pons, mentre prenia una infusió després de dinar en un bar de la plaça dels Patins. A pocs metres, i ja assabentada de l'esdeveniment, Paula Barceló aplaudia la iniciativa. "Em pareix molt interessant que es facin aquestes iniciatives a Palma", assegurà. "Al meu marit i a mi ens encanten les coses antigues i històriques, de l'estil de la Fira del llibre antic i d'ocasió. És molt interessant".
També celebrava la publicació Pere Seguí, un jove d'un poc més de vint anys que explicava "com de curioses i irrellevants" eren les notícies d'un temps no gaire llunyà i s'hi fixà pel 4-0 en l'Itàlia-Espanya. "De nuestro equipo destacó la línea media, fracasando la atacante...", en diu el cronista.

Isabel Sánchez, perruquera, tampoc no recordava la capçalera del Baleares, que es deixà de publicar el 1996. "Uf! devia ser molt feixuc llegir això", diu, mentre es fixa en la maquetació. I és que, mentre que a uns el Baleares -Órgano de la Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S- els agafava per sorpresa, altres el tenien ben present en la memòria. Dos diaris, dues capçaleres, dues ideologies i dos sistemes polítics que es contraposen en el paper, en la història i en la mostra Contra el públicio de democracia que, a partir de dissabte, es podrà veure a la Fundació Pilar i Joan Miró.

La iniciativa dels artistes López i España d'encartar un periòdic vell dins un exemplar contemporani no és el primer pic que es du a terme. Ja fa uns mesos, el diari granadí Ideal incorporà unes pàgines correspontents al 22 d'abril de 1937 en les quals deia: "España entera, ante el Caudillo, manifiesta su adhesión incondicional y su obediencia ciega". Es tracta de noves propostes artístiques que van més enllà del pinzell, la tela i el fang.