Terres i ribes de Binissaïda

L'inici de la tresca es troba al cantó nord de la urbanització, allà on acaba el passeig litoral. Aquí mateix, rere una paret dotada del clàssic botador, parteix un senderó que baixa amb rapidesa fins a cala Rafalet, el primer punt d'interès de la ruta. La cala, precedida per un atapeït i fresc alzinar -on fins i tot sembla que s'intueixen les restes d'un rotle de carboner- és diminuta, amb sols uns pocs metres d'arena i encaixada entre altes parets. És un petit cau de serenor.

Just vora l'únic escar, arrenca el tram més difícil de la ruta, no tant pel desnivell com per l'exposició. El tirany remunta el flanc de la pregona cala i s'enfila coster amunt. Des d'aquí es pot perfectament entendre el motiu pel qual la punta de l'enfront es diu de l'Espenyador. Un cop a dalt, la ruta penetra en la garriga i topa una paret seca, marcada amb una fita vermella a la vora, que se supera per un nou botador. Aquí mor el terme de Sant Lluís i deixa pas al del Castell. L'itinerari circula arran del vertiginós penya-segat. El perfil de la punta de la Cigonya defineix perfectament sa designació.

Uns metres més endavant, es passa per damunt el penyal Alt del Sòtil -dit així perquè forma una balma arran de mar-, darrer accident abans de topar amb uns grans penyals despresos on els escaladors acudeixen a practicar el seu esport. En ser-hi damunt, descobrirem la gran fenedura del bloc de roca principal. La ruta, que no se separa en cap moment de la línia litoral, voreja una bellíssima raconada i tot just després torna a superar una nova paret seca, ara per un botador de doble graonada. A partir d'aquest punt, el caminoi davalla ràpidament fins a l'antiga tanca d'horta que precedeix la punta, on a més dels pous, hi ha una barraca de volta parabòlica. És una llàstima que sigui ocupada esporàdicament per gent que no respecta el patrimoni. Tal com es pot comprovar, la Cigonya i bona part de la resta de litoral ja no responen a una terra elevada, sinó que es tracta d'una gran placa de roca disforja i molt erosionada.

Després de deixar els Barracons i la cova del Barranc, i amb la mirada enfilada en la torre de defensa d'en Penjat, l'itinerari voreja el caló del Vi Blanc, també estret i amb una barraca a l'altra banda. Deixarem a l'esquerra una casa d'estiuenc moderna i també unes interessants instal·lacions militars obsoletes, tot ben damunt el lloc dit el bol d'en Feliu. Un cop passat, una tirada puja fins a la torre de vigilància d'en Penjat, dita també de n'Stuart, atès que va ser construïda pels britànics a finals de segle XVIII. Aquesta edificació formava part de la defensa del port de Maó, juntament amb el fort de Marlborough i el castell de Sant Felip.

Des d'aquí, pel mateix senderó litoral i després de passar la punta de Migjorn -on hi ha restes de la pedrera amb què s'aixecà el fort-, s'assolirà cala Sant Esteve, per a nosaltres una de les raconades litorals de Menorca més belles i genuïnes. A banda i banda de la riba s'emplacen algunes casetes d'estiueig, majoritàriament de menorquins, com també petits escars. Conta la tradició que l'indret és on desembarcaren les relíquies de sant Esteve en temps del bisbe Sever que es guarden a l'illa. L'indret d'interès més important és el famós fort de Malborough, bastit pels britànics en el segle XVIII. A l'altra banda de la cala hi ha el castell de Sant Felip, manat construir per Carles V després del saqueig turc de Maó en 1535.

Al final de la cala es localitza el camí de la Cala, el qual també coincideix amb el camí de Cavalls, una ruta que utilitzarem per tornar a l'Algar. Aviat descobrirem l'antigor del camí gràcies a un ben conservat empedrat. Després de deixar uns penyals a la dreta, la ruta avança vora parets seques des d'on es pot contemplar el cap de la torre d'en Penjat. El camí passa vora l'entrada de Villa Eugenia i posteriorment continua circulant entre murs. Després d'un quart d'hora, sortirem vora el grup de casals nats al voltant de Binissaïda, inclòs un de clara influència barroca. La ruta envolta aquest darrer casal i, després de creuar un gran nombre de tanques, assoleix l'Algar, on s'acaba l'excursió.