Tripartidisme (britànic)

Les postenquestes donaven ahir Nick Clegg, el líder dels liberaldemòcrates britànics, com a guanyador del debat televisat dijous vespre (el primer entre candidats a Downing Street), però molts espectadors intuírem que el guanyador era el tripartidisme. Clegg era un desconegut per a la majoria, però el seu crit "Teniu una alternativa més que la de triar entre els dos vells partits que durant 65 anys han fet les mateixes promeses, i han incomplit les mateixes promeses", sonà més atractiu que totes les promeses que Brown i Cameron van fer, i el pitjor és que al llarg del debat (fet a Manchester: com si aquí es fes a la Corunya, i que vam veure a TVE24h i a CNN+, amb traducció simultània, o a itv.com) el vell Brown i el jove Cameron no es van poder llevar de damunt la imatge que representen una cosa vella, potser assenyada però vella. El sistema electoral britànic, el també vell first past the post (el guanyador de cada districte s'endú l'escó i els altres es queden en blanc) posarà les coses al seu lloc, però els debats palesaran que hi ha vida més enllà del vell bipartidisme. (Ah, i Cameron hi reconegué que "no tot el que han fet els laboristes està malament").