Nous moviments

Al mateix temps, AuMents, reciclada ara en part en el Teatre dels petits elements, passa una etapa formativa a Alemanya abans d'emprendre una gira que els durà per Finlàndia, Nova York, Berlín i Bahia de San Salvador, al Brasil. Tot això sense tenir en compte que dia 23 comença la X Setmana Palma amb la dansa que, coincidint amb el dia mundial d'aquest gènere (27 d'abril), portarà a Mallorca companyies com la del reconegut Cesc Gelabert, entre d'altres activitats, durant nou dies seguits.

Pareix, a primer cop d'ull, un escenari privilegiat i de gran nivell, però un s'adona, mantenint una petita conversa amb les companyies, que cada un dels moviments que fan els seus ballarins està tenyit d'esforç, insistència i, sobretot, perspicàcia.

"Són les meves ganes de fer nous espectacles i podríem dir, gairebé, de suïcidar-me econòmicament", reconeix el ballarí Carlos Miró, que té en cartell Arrels i que, el proper 5 de maig, estrenarà a l'Auditòrium una nova producció basada en el clàssic, encara que transgredida pel hip-hop, del Trencanous. "D'aquest espectacle n'haguérem d'endarrerir l'estrena, perquè acabàrem els doblers -reconeix-. És una aposta molt ambiciosa que tenia el suport de l'Inestrur però, amb tot el trull que hi hagué, la subvenció quedà aturada i ho haguérem de canviar". La formació de Miró -abans, Puntiapart- ha trobat ara el seu punt de referència en el Teatre d'Alaró, que els ha cedit les instal·lacions i els ha permès muntar-hi una escola de dansa que, si més no, els dóna una certa respiració en l'apartat econòmic. "Ens ha salvat la vida -comenta el ballarí-, perquè poder tenir un espai professional a la teva disposició només a canvi d'unes funcions a l'any i del descompte a l'escola per als al·lots del municipi és, de ver, el millor que ens ha passat mai".

També ha trobat en la docència el seu pal de paller la companyia de Laura Macías i Gavin de Paor, Pasodos. El seu centre de Palma -com també el de Miró- pal·lia un dèficit formatiu que l'Illa manté amb la dansa, ja no en els nivells superiors -una fita gairebé impensable avui dia-, sinó també en els més iniciàtics i professionals. "És inexplicable -comenta Laura Macías- que els teatres, ja no tan sols el de Mallorca, no tinguin darrere companyies pròpies. Totes les sales haurien de tenir darrere una petita companyia de teatre, una de dansa i una petita orquestra. Cal pensar que Mallorca és plena de bons teatres i de bones infraestructures, però no té benzina per fer-les funcionar. Queda molt bé electoralment dir que has construït un teatre, però l'has muntat buit, i això és el que no entenen els polítics".

Així, fora espais públics, la formació de Mariantònia Oliver ha establert aquests darrers anys el seu centre de creació al municipi de Maria de la Salut, des d'on munta el seu darrer espectacle, Nou, mentre continua movent encara La paraula i els peus nus o Petita Lula. Per Oliver, aquest "bon" moment que passa la dansa a Mallorca -i sempre afegint-hi tantes cometes com facin falta- respon a "la tornada de molts dels ballarins de l'Illa que, després de formar-se a fora, s'han establert a Mallorca i han arribat a un nivell de maduresa tant en l'àmbit de la producció com de la creació. Tota aquesta gent hem anat creant un rum-rum, un brou de cultiu, que fa que ara als teatres ens comencin a tenir en compte".

Així i tot, la ballarina reconeix que "falta encara molta seriositat en la programació d'alguns centres i un circuit entre els de Palma i els de la Part Forana". Pel que fa a la formació, diu Oliver, "a Mallorca encara estam enmig del caos i això significa que, malauradament, encara hem de patir la síndrome de l'emigrant".

Andrea Cruz, d'AuMents, comparteix l'opinió que "tot i que en l'àmbit estatal es nota que la dansa ha començat a trobar espais de representació i ajudes de cada vegada més solvents, continuam massa lluny de la formació professional que n'hi ha en països com Alemanya, França, Bèlgica i els Estats Units". A parer de Cruz, la principal mancança d'aquest gènere a l'Illa és encara "la falta de compromís i d'interès reals de les institucions, els programadors i el públic per les noves propostes escèniques".

En qualsevol cas, queda clar que seran el públic i la seva demanda i exigència els que acabarà donant el vistiplau a la dansa i en fomentaran la creació. Si en voleu més, ja ho sabeu, la cartellera d'aquests dies n'és ben plena.