Jaume Cabré, premi de les Lletres Catalanes

L'escriptor Jaume Cabré (Barcelona, 1947) fou anunciat ahir com el 42è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona. El guardó es lliurarà el 14 de juny al Palau de la Música Catalana i representa "reconèixer els referents de la nostra cultura i la creació, a més d'un premi a la fidelitat al país", explicà Muriel Casals, presidenta d'Òmnium. A l'anunci hi assistiren antics guardonats amb el Premi d'Honor, com Montserrat Abelló, Josep Termes, Antoni Maria Badia i Margarit, Feliu Formosa i Josep Vallverdú. El periodista Joaquim Maria Puyal, membre del jurat, fou l'encarregat de glossar la figura i la producció de Cabré: "La seva obra és sòlida i reconeguda, el seu estil és sobri i rigorós, és un home poc mediàtic". Puyal destacà que "té una obra escrita només en català i sempre ha tingut clar que es pot dir tot en català, i això no li ha impedit haver estat traduït a 17 llengües".

En aquest sentit, Cabré comentà que "escric perquè no puc deixar de fer-ho des que fa 40 anys vaig decidir que es convertís en la meva feina". L'autor matisà que "és una manera de mirar el món i la vida, i fer-ho en la meva llengua és la cosa més natural del món". Cabré cità Umberto Eco: "La llengua d'Europa és la traducció", i aclarí que "el que val és la intenció literària". L'escriptor argumentà també: "La literatura no és un joc, m'hi va la vida", i afegí que "quan escric, el meu compromís no és amb el país, ni amb la família, ni amb l'editor, sinó amb l'obra, i l'únic lligam que tinc amb aquesta és la llengua". El nou guardonat advertí, però, que el fet d'escriure és una manera d'estimar, "perquè representa una mirada cap a la vida amb dues intencions: la consciència estilística i la de la pròpia mort".

Val a dir que Jaume Cabré fou un dels autors amb més èxit de l'edició 2007 de la Fira de Frankfurt, en què la literatura catalana fou la convidada d'honor. "Va ser molt important per a mi i he de dir que ara em presenten com a escriptor català, cosa que fa 15 anys no passava". Ha conreat la novel·la, el relat, el teatre, l'assaig i el guionatge audiovisual, a més de col·laborar amb la premsa escrita. A l'autor de Les veus del Pamano (Proa, 2004), L'ombra de l'eunuc (Proa, 1996) i Senyoria (Proa, 1991), li notificaren el premi per telèfon fa uns dies, mentre escrivia una novel·la de la qual no volgué avançar res, malgrat la insistència d'alguns periodistes. "Al capítol que escrivia, una cridada de telèfon també és important" és l'únic detall que s'atreví a revelar. Entre els guanyadors del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, creat l'any 1969 per una idea de Josep Benet, hi figuren el menorquí Francesc de Borja Moll (1971), l'eivissenc Marià Villangómez (1989) i els mallorquins Josep Maria Llompart (1982) i Baltasar Porcel (2007).