Retorn als orígens

La novel·la Miracle a Llucmajor, de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), que publica Proa, recupera la història de Pere de Son Gall, un jove que decideix construir una màquina capaç de prendre el vol sobre un eix vertical. L'autor recorre a l'humor per compondre l'atmosfera dels anys 20 i traça un cant a la passió de crear que, en realitat, és una celebració de la vida.

Com vau arribar a conèixer la història de Pere de Son Gall?
Em va arribar per la meva família. Pere de Son Gall és un mite local a Llucmajor. Fora del poble és un desconegut, però a Llucmajor hi ha sobre ell una memòria viva. Com a dada significativa, un dels instituts es deia Pere de Son Gall. S'ha convertit en un llucmajorer il·lustre, encara que en vida el considerassin un boig.

Heu mitificat el personatge a la novel·la?
Ja és un mite. El que he fet és construir-ho a la meva mesura. No sé com era personalment. Supòs que era molt caparrut, tal com el dibuix a la novel·la. M'interessava fer ressaltar els projectes d'una vida que generen il·lusió i ganes de viure, independentment de l'èxit que obtinguin. Jo afegesc una història d'amor, totalment fictícia, perquè volia mostrar la dimensió emocional i humana del personatge. Deix a les mans dels lectors que el jutgin, però jo el veig ple d'il·lusió malgrat les seves ingenuïtats. Aquesta novel·la és una celebració de la vida. És extraordinari que un home jove el 1920, a Llucmajor, volgués dur a terme, sense recursos, el difícil projecte d'una màquina voladora.

Va arribar a alçar el "cometagiroavió" més de 15 metres, com explica al llibre?
Hi he afegit coses. La màquina de Pere de Son Gall no estava pensada per ser pilotada. Era un prototip que podia pujar i baixar. Els vols que arribava a fer eren més aviat gal·linacis.

Semblau fascinat per l'època dels inventors que va ser l'inici del segle XX.
És el moment de l'eclosió de l'aeronàutica, a la qual apunten els moviments avantguardistes i els futuristes italians. Segurament trobaríem bastants personatges com Pere de Son Gall. A més, després va quedar la idea que Juan de la Cierva li va robar el projecte. Pere de Son Gall va morir amb el pensament d'aquest fracàs perquè no havia aconseguit acabar la seva màquina i perquè li havien robat la idea. Al poble el tractaren de boig i de ximple. Va sorgir la dita: "Això serà com l'avió d'en Pere", per dir que alguna cosa anava a acabar malament.

A Miracle de Llucmajor apareix el poetessa Maria Antònia Salvà. Són seus els versos que transcriviu a la novel·la?
Sí, són seus, encara que tot el que el faig fer al llibre és fictici. Aquest llibre no deixa de ser una excursió sentimental als meus orígens. Maria Antònia Salvà i Pere de Son Gall són les dues grans glòries locals. Van coincidir en el temps. Ella tenia 26 anys més que ell.

Com vos vàreu documentar?
El principal treball de documentació fa referència amb la Lliga del Bon Mot, que era una associació creada a Catalunya pel sacerdot Ricard d'Aragó. Era una espècie d'exèrcit de la salvació amb missions pels pobles per predicar contra el vici de la blasfèmia. Tenia una secció femenina: Auxiliar de senyores. Van arribar a Mallorca i, fins i tot, a Llucmajor el 1917. Per a la vida de Pere va ser molt útil una biografia, obra de Joan Salvà Caldés, que va publicar la revista de Llucmajor per capítols. Agraesc a Coloma Julià l'accés a aquesta informació. També vaig haver de documentar-me en qüestions mecàniques.

Les fotografies de l'invent al llibre són de l'autèntica màquina voladora?
Sí, em feia gràcia que els lectors veiessin que aquesta màquina va existir. Hi ha una rèplica del "cometagiroavió" que té l'Ajuntament en el centre de joves i que es traslladarà al Claustre de Sant Bonaventura. Serà allà on presentem la novel·la dia 15 d'abril. Vaig poder reproduir les fotografies gràcies a Joan Salvà i al periodista Xisco Verdera.

Com era la societat de Llucmajor en aquella època?
Molt pròspera. Va ser una de les primeres ciutats industrialitzades de Mallorca. H va existir un moviment obrer molt interessant. La novel·la també és un homenatge a un món que va ser aniquilat amb la Guerra Civil. El batle era conservador però tenia un cert pragmatisme. M'agradaria tenir l'oportunitat de viatjar en el temps per comprovar-ho.

Què ha quedat d'aquest món?
Molt poc. Llucmajor s'ha convertit en els darrers 20 anys en una espècie de barri perifèric de Palma, a mitjan camí entre una ciutat dormitori i una barriada de polígon. Sent que tots aquests signes d'identitat s'han dissolt enormement i cada vegada són més febles. Algaida i Campos conserven millor la seva memòria. Llucmajor ha quedat a terra de ningú, entre el poble i la ciutat. Des del punt de vista de comunitat, s'ha desarticulada.

A quin lloc cal situar Miracle de Llucmajor en la vostra carrera literària?
És una passa més. Potser sigui la novel·la que accentua més el sentit de l'humor i que té un to més lluminós. Volia escriure una història d'amor amb un final feliç perquè volia una celebració de la vida. Deixar-hi entrar la llum i l'aire. Aquest vitalisme apareix en altres obres amb un to més inquisitiu.
L'argument de la novel·la vos ha fet utilitzar un cert registre en el llenguatge?
La meva intenció ha estat utilitzar un llenguatge versemblant amb personatges que s'expressassin com podien haver-ho fet les persones d'aquella època, sense tensar gaire la corda del dialectalisme, per no deixar cap lector fora de joc. Amb el narrador, he tractat d'aprofitar totes les enormes possibilitats del català.