Punta del Vent i camí vell del Far

L'inici se situa al túnel de Formentor. Tant podem partir des de la boca de ponent com de llevant. Si ho feim des de la primera, hem de fer servir l'escala de l'amo en Joan Cerdà, la qual ens passarà per damunt la carretera; ara bé, si començam la marxa a l'altre costat, caldrà que pugem per damunt la part lateral del túnel, travessar-lo i llavors prendre per un intens coster fins a assolir el camí vell del Far. Un cop al damunt, el seguim fins al coll de la Creu, el qual separa en Fumat de la roca Blanca. Continuam cap aquesta darrera elevació en direcció sud, fins a situar-nos sota la carena que puja la muntanya.

Sortim ara del camí vell del Far i pujam seguint algunes fites de pedra. En gairebé deu minuts assolirem el cim, de 330 metres. Als nostres peus s'obre una gran timba que cau damunt la carretera. Al davant ens queda cala Figuera i el cap de Catalunya, una de les puntes més belles de Mallorca.

Seguim l'accidentada carena, on en alguns punts haurem de cercar els millors passos per davallar-hi. Després de superar el segon cim de la roca Blanca (308 metres), ens situarem a la plana una mica més amable que precedeix el darrer cim (303 metres). Des d'aquí davallam cap a llevant fins a trobar un comellar força evident. Just a sota, se situa la canal de cala en Gossalba, on trobarem el ben construït camí de ferradura que hi davalla a la rada.

Un cop a dins, el seguim en sentit descendent, de cada cop més i més encaixat entre les muntanyes. Després d'uns cinc minuts, passarem vora una barraca i tot just després trobarem un petit pla. Aquí cal sortir del camí i iniciar una curta i dura ascensió per un coster pedregós. Després de passar vora un penyal ens trobarem davant una barrera rocosa, que superarem cap a la dreta. Un cop fet, serem damunt el puig del morro del Pont (214 metres), amb unes bellíssimes vistes. Des d'aquí davallam cap a migjorn, fins a la darrera plana abans de caure a la mar, poblada d'alguns pins. Un cop aquí, voltam a l'esquerra i entram dins la canal de l'Avenc, on també trobarem el vell camí que davalla al racó de l'Avenc, indret que recomanam força visitar. Un altre cop cap a gregal, veurem una bella canal per on recomanam pujar fins al pla de les Basses, proper objectiu de la nostra excursió.

La canal és breu però dura, especialment els darrers metres. El pla de les Basses és un indret ben singular dins la geografia de la península. Es caracteritza, a més, per la coloració rogenca, a causa de la textura argilosa del terreny. En aquest espai hi ha diversos avencs, entre els quals destaquen el de l'Àmfora i també el del Pi.

Al final de la plana trobarem un camí de carro cap on sortirem a la carretera del far, damunt el quilòmetre 16. Un poc cap a la dreta trobarem un dels primers trams del camí vell del Far (senyalitzat), que haurem de seguir fins al fanal. Després de dos revolts, sortirem vora un dels miradors on sol aturar-se la gent.

Un cop a l'altra banda, el camí puja dibuixant nombroses ziga-zagues fins a assolir la falda del puig de la Pinya (262 metres). La nostra ruta l'envolta per la part sud fins a situar-se a l'altre extrem, on després d'una baixada haurem de travessar la carretera i davallar fins a una canal. Després de remuntar-la per l'altre coster, sortirem al coll que precedeix el far. El camí avança cap al nord i llavors dibuixa una davallada nerviosa vora una paret que el limita. A l'esquerra ens queda el lloc conegut com el Calamar.

Des del collet pujam fins al far, el punt més extrem de la nostra excursió. El fanal s'aixeca 167 m damunt la mar. És obra d'Emili Pou, projectada entre 1860 i 1863, i la torre té un alçat de 24 m. El far s'alimentava a través de l'escalonada del moll del Patronet. La tornada la realitzam pel mateix camí vell del Far. Només cal tenir present que refarem tots els trams recorreguts a excepció del darrer, a partir del km 16, el qual ens deixarà vora l'entrada a la canal de cala en Gossalba. Des d'aquí, per la carretera tornarem al punt de partida.