Més enllà de Pessoa

Fernando Pesoa no fou només un dels més grans poetes i escriptors de la literatura portuguesa i europea en general, sinó que la seva qualitat va fer que molts ulls es centrassin en la poesia lusitana i començassin a brollar els nous talents. Des dels anys 70 fins a l'actualitat, i més enllà del mestre Pessoa, el panorama literari portuguès ha vist néixer i créixer noms com Sergio Godinho, Nuno Júdice, Mário Cláudio i Joao de Melo. Aquests són els quatre escriptors que participen en les Jornades de cultura portuguesa que organitza la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb l'Institut Camoes de Portugal a l'edifici de la Riera de Palma.

L'escriptor, poeta, assagista i professor de Literatura Comparada de la Universitat Nova de Lisboa Nuno Júdice serà el protagonista avui a les 19.30 hores de la segona d'aquestes cites amb la cultura lusitana. El mestre de cerimònies de les Jornades és el catedràtic de filologia gallega i portuguesa de la UIB Perfecto Cuadrado. "El 1988 es produeix el centenari del naixement de Pessoa i això suposa el gran boom dels escriptors portuguesos", apuntà Cuadrado, el qual definí el reconegut poeta com "el gran èpic de la modernitat a Europa". Amb una quarantena d'obres poètiques publicades al llarg de 40 anys dedicats a l'escriptura, Júdice arriba a Palma per parlar de "la poesia contemporània i de com em situu en el panorama de la poesia portuguesa actual", assegurà.

Júdice afirma en aquest context que l'estat de salut de la poesia portuguesa és bo i es mostra optimista per "l'aparició d'un gran grup de joves poetes molt prometedors que retornen al camí que la meva generació inicià, aquell que té a veure amb la realitat i la reflexió poètica". Lluny de les avantguardes, amant de la metapoesia, la ironia i de provocar la reflexió en el lector, Cuadrado en presenta Júdice, el qual defineix com "el poeta metapoètic que il·lumina la necessitat de qüestionar la poesia i el poeta com a problema. Aquell qui va trobar camins d'afirmació després de les avantguardes".

El resultat de la reflexió

Així, després de parlar de la quotidianeitat en els seus versos i de fer-se reflexions més profundes sobre el paper del poeta i el sentit d'allò que escriu, Júdice assegura que "la poesia és inútil i a l'actualitat, com tot ha de servir per alguna cosa, existeix la llibertat d'escollir una cosa que no serveix per a res". Després de 40 anys fent poesia, Júdice continua amb el mateix objectiu que el primer dia: "que el lector senti seus els poemes que escric i dels quals no en sóc propietari".