En un moment d'autèntica "revolució lèxica" emergí la figura del jove Andreu Vidal. Tenia només 18 anys quan se'n publicaren els primers poemaris, Xicraini, nit de portes cremades i Aixall híctic. Els seguiria a partir d'aquí, i potser basant-se en la seva formació d'arquitecte, una construcció completa en el món dels versos, de la traducció i de la tasca editorial. Una fortalesa esbucada a 39 anys amb un fulminant atac de cor, però amb uns jaciments que aquest cap de setmana han vist de nou la llum amb l'homenatge que li ha fet l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, coincidint amb l'entrega dels premis Cavall Verd.
Ja divendres vespre, una bona assistència a la Fundació Pilar i Joan Miró demostrà l'interès que generen encara els seus versos. La seva poesia fou àmpliament debatuda ahir amb una taula rodona a Can Alcover sota el títol Ad vivum -un dels seus poemaris- en la qual participaren Josep Maria Sala Valldaura, Karen Müller i Víctor Sunyol. Fou encarregada de moderar-la Margalida Pons, que ja coordinà fa un any -juntament amb Müller- la publicació de les Obres Completes d'Andreu Vidal (Edicions del Salobre, 2008).
"Andreu Vidal fou dels que entengué que la poesia no era una manera d'escriure, sinó una manera de viure, i de viure sense límits", exposà el poeta Josep Maria Sala-Valldaure, qui recordà que aquesta concepció, que suposà "una autèntica revolució lèxica", fou un trencament molt gran que protagonitzaren també homes com Blai Bonet, Miquel Bauçà i Josep Maria Llompart, entre molts d'altres. L'editor Víctor Sunyol completà aquesta visió de la vida que tingué Andreu Vidal fent grans referències al llibre Necròpsia (Edicions del Mall, 1984). "La idea de la mort travessa de dalt a baix la poesia de Vidal. El seu és un món basat en la necròpsia, en què el món és un cadàver, i és per això que tant ens atrau", digué.
Karen Müller compartí moltes estones amb Vidal, sobretot en les traduccions que feren plegats de Paul Celan.
D'entre els molts records que compartí amb Vidal, Müller esmentà una cosa "que em feia molta ràbia d'ell, però que a la vegada m'encantava. I és que si agafes la seva biblioteca i tresques pels seus llibres, trobaràs que els té tots guixats, subratllats i, fins i tot retallats. Ell tenia una actitud molt física envers el llibre", afirmà.
La poesia com una manera de viure, i no d'escriure
La poètica d'Andreu Vidal ha estat recordada aquest cap de setmana amb diversos actes organitzats des de l'AELC
Palma14/03/10 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Senyor Andreu Sotorra (Espieta): el ressentiment no és bo per res i el fa fer un paperot rere l'altre!
INCOMPLIMENT DE LES BASES DELS PREMIS CAVALL VERD Un dels dos premis Cavall Verd d'aquest any, el Rafel Jaume de traducció poètica, atorgat a Maties Tugores, a títol pòstum, per l'obra 'Complanta dels captaires àrabs de la Casbah i de la petita Jasmina morta pel seu pare', d'Ismaël Aït Djafer, incompleix les bases que la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va aprovar l'any 2000 en relació a les característiques que havien de reunir aquests guardons. Concretament, la Junta Directiva va aprovar per unanimitat l'articulat que diu, segons la documentació a la qual ha tingut accés la Plataforma: "1) El premi s'atorgarà dins la festa dels Premis Cavall Verd a l'autor VIU que hagi publicat en llengua catalana durant l'any anterior el que el jurat consideri el millor llibre de traducció poètica. 2) El jurat valorarà l'aportació dins el conjunt de les lletres catalanes de la incorporació de l'obra traduïda així com la qualitat de la versió. 3) Queden exclosos d'obtenir el premi els que en l'edició del veredicte exerceixin algun càrrec dins la Junta Directiva de l'AELC." En aquesta edició, el premi Rafel Jaume ha estat atorgat a títol pòstum, amb la qual cosa es contravé el punt 1 de les bases que parla clarament que haurà de ser atorgat a l'obra d'un autor viu. La Plataforma no pretén menysprear la vàlua del llibre premiat, però sí que vol alertar de la falta de seriositat de la Junta Directiva actual que ignora alegrement els acords presos i que, segons li consta a la Plataforma, no han estat revocats en cap moment. Seria un acte de cinisme que la Junta Directiva de l'AELC actual al·legués que ha canviat l'articulat, cosa que podria semblar més la llei de l'embut que no pas la llei de l'honestedat. La Plataforma deixa a les mans de la Junta actual la valoració d'aquest fet, tot i que seria ètic que fes una rectificació o que, com a mínim, acceptés l'error en l'atorgament del premi d'aquest any.