TW
0

Les lletres espanyoles s'acomiadaren ahir de l'escriptor i acadèmic Miguel Delibes, mort al matí a 89 anys a la seva casa de Valladolid, on era d'ençà de dijous en estat molt delicat. Deixa una obra molt fecunda, amb més de mig centenar de títols, en què conjugà l'afany estètic amb una profunda preocupació per la natura i els més humils, als quals prestà la seva veu.

La capella ardent de l'acadèmic de la llengua i "mestre de periodistes", que fou director d'El norte de Castilla, quedà instal·lada a l'ajuntament de la seva ciutat natal, per on passaren centenars de persones que volien acomiadar-se del "patriarca de les lletres espanyoles", com l'anomenaven alguns.

L'arribada de les restes de Miguel Delibes a la capella ardent fou rebuda amb una gran ovació i crits de "mestre". Sis dels set fills de l'escriptor i els seus néts la presidiren. El funeral serà avui a la catedral de Valladolid.

Des d'ahir al matí, quan es conegué la notícia de la defunció, se succeí un degoteig constant de reaccions dels representants culturals, socials i polítics, que en destacaren la gran vàlua intel·lectual i humanística.

Autor de prop de setanta títols, entre els quals hi ha La sombra del ciprés es alargada, El camino, Cinco horas con Mario i Los santos inocentes, Delibes va ser "un gran cronista d'humanitat", que va saber recollir en les seves obres "l'essència d'una manera de ser, de pensar i de viure", assegurava el director de la Reial Acadèmia Espanyola, Víctor García de la Concha. "És un dels grans", apuntaven el president Rodríguez Zapatero i el cap de l'oposició, Mariano Rajoy.

L'autor d'El hereje (la darrera novel·la) ha estat premiat amb els màxims guardons de les lletres espanyoles i fou un dels autors més adaptats al cinema i al teatre, a més d'un dels primers a alertar de les greus conseqüències de l'agressió humana a la natura.

Miguel Delibes va néixer a Valladolid el 17 d'octubre de 1920 i, després d'estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de la seva ciutat i a l'escola de Comerç el 1941, començà a fer feina com a caricaturista del diari El Norte de Castilla. Això no obstant, la seva vocació literària va néixer de l'estudi d'un manual de Dret Mercantil escrit per Joaquín Garrigues. Respectat per crítica i públic, Delibes assolí el zenit de la seva carrera com a escriptor a principis dels seixanta amb títols com La hoja roja (1959), Las ratas (1962) i Cinco horas con Mario (1966), entre altres. El 1981 publicà la seva obra més popular, Los santos inocentes, que es portà al cinema. La trajectòria professional de l'autor es ressentí amb la mort de la seva esposa el 1974, però tornà a agafar embranzida amb El tesoro (1985) i El hereje (1998).

"Vaig acabar com sempre havia imaginat: incapaç d'abatre una perdiu vermella ni d'escriure una quartilla amb professionalitat". Així pregonava l'escriptor un obituari en el primer tom de les obres completes definitiu, el 2007. De llavors ençà, tal vegada no tornà a caçar, però encara tingué algunes lletres més per als lectors. Ahir, la seva ploma posà el punt final.