La capella ardent de l'acadèmic de la llengua i "mestre de periodistes", que fou director d'El norte de Castilla, quedà instal·lada a l'ajuntament de la seva ciutat natal, per on passaren centenars de persones que volien acomiadar-se del "patriarca de les lletres espanyoles", com l'anomenaven alguns.
L'arribada de les restes de Miguel Delibes a la capella ardent fou rebuda amb una gran ovació i crits de "mestre". Sis dels set fills de l'escriptor i els seus néts la presidiren. El funeral serà avui a la catedral de Valladolid.
Des d'ahir al matí, quan es conegué la notícia de la defunció, se succeí un degoteig constant de reaccions dels representants culturals, socials i polítics, que en destacaren la gran vàlua intel·lectual i humanística.
Autor de prop de setanta títols, entre els quals hi ha La sombra del ciprés es alargada, El camino, Cinco horas con Mario i Los santos inocentes, Delibes va ser "un gran cronista d'humanitat", que va saber recollir en les seves obres "l'essència d'una manera de ser, de pensar i de viure", assegurava el director de la Reial Acadèmia Espanyola, Víctor García de la Concha. "És un dels grans", apuntaven el president Rodríguez Zapatero i el cap de l'oposició, Mariano Rajoy.
L'autor d'El hereje (la darrera novel·la) ha estat premiat amb els màxims guardons de les lletres espanyoles i fou un dels autors més adaptats al cinema i al teatre, a més d'un dels primers a alertar de les greus conseqüències de l'agressió humana a la natura.
Miguel Delibes va néixer a Valladolid el 17 d'octubre de 1920 i, després d'estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de la seva ciutat i a l'escola de Comerç el 1941, començà a fer feina com a caricaturista del diari El Norte de Castilla. Això no obstant, la seva vocació literària va néixer de l'estudi d'un manual de Dret Mercantil escrit per Joaquín Garrigues. Respectat per crítica i públic, Delibes assolí el zenit de la seva carrera com a escriptor a principis dels seixanta amb títols com La hoja roja (1959), Las ratas (1962) i Cinco horas con Mario (1966), entre altres. El 1981 publicà la seva obra més popular, Los santos inocentes, que es portà al cinema. La trajectòria professional de l'autor es ressentí amb la mort de la seva esposa el 1974, però tornà a agafar embranzida amb El tesoro (1985) i El hereje (1998).
"Vaig acabar com sempre havia imaginat: incapaç d'abatre una perdiu vermella ni d'escriure una quartilla amb professionalitat". Així pregonava l'escriptor un obituari en el primer tom de les obres completes definitiu, el 2007. De llavors ençà, tal vegada no tornà a caçar, però encara tingué algunes lletres més per als lectors. Ahir, la seva ploma posà el punt final.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquesta notícia ocupa l'espai que ocupa perquè Delibes era espanyol, no perquè fos bon escriptor o no. On son les notícies sobre Delibes a la premsa europea? No hi són perquè no compren aquests paquets d'"AGÈNCIES".
Les meves múltiples ocupacions no m'havien permès tornar a guaitar per aquí però veig que va anar gros. De manera que sectari, fanàtic, nacionalista i mala ànima. Jo torn a llegir el meu comentari i no veig res de tot això. Primer vaig manifestar que em sabia greu la mort de Delibes. Seguesc pensant que és un escriptor de segona divisió i tot el que vaig dir em sembla evident. No em va venir de nou que incloguessin la notícia a primer plana perquè l'espanyolització -com es pot veure pels comentaris- és abrinada. Ah, i vaig oblidar escriure que el gran Delibes combaté voluntari a l'exèrcit feixista, al mateix que es va sublevar contra la República el 1936, Almenys puc dir que he llegit pràcticament tota la seva obra, cosa que no sé si han fet els ploramiques que tant s'han indignat.
Sebelino, no siguas intentándolo, eres el mes cap de feve i curt de los lectores, enhorabuena campeón.
Hi ha comentaris que fanmolta pena, sobre tot per la persona que els signa (Sebel·lí, Biel), ja que reflexen un fanatisme i estretor cultural alarmants.
Delibes va ser un gran escriptor anticatalanista. Que descansi molt de temps en pau. Delibes fue un gran escritor anticatalanista. Descanse en paz mucho tiempo.
La Cultura no en sap de fronteres. En Delibes és, perquè la seva obra romandrà per sempre, un escriptor, ecologista i persona excel-lent. Que descansi en pau. Em sap greu la mort de qualsevol escriptor, músic o artista.
Record el meu pare llegint i rient amb "el camino",que era una de les llectures d'escola i que, després del "cantar del mio cid" ,tant de gust em va venir llegir-lo. Unaa trista notícia, estrangera per alguns, que m'apropa a records de la meva infantesa.
Com a persona i com a escriptor, quina diferència amb en Cela...
Apàtrida, jo diria més: el patriotisme cec de qualcuns eleva el llistó de la imbecilitat a nivells estratosfèrics.
Sempre he pensat que el patriotisme pot tornar imbècil a l'esser humà. Llegint els comentaris de Sebel.lí i Biel és demostra que és absolutament cert.