Carles Balagué entrevista Eduardo Mendoza a les dependències del Gran Teatre del Liceu.

TW
0

Poques vegades es poden contemplar a Mallorca estrenes exclusives que abans no hagin passat per Barcelona o Madrid. Divendres s'estrena als cines de tot l'Estat el documental de Carles Balagué La bomba del Liceu, que fa referència als fets ocorreguts l'any 1893 quan una bomba anarquista matà vint persones al teatre barceloní. Abans, però, i de manera gratuïta, demà dimecres es podrà veure al Centre Cultural de Sa Nostra de Palma, a les 20.30 hores. Després, la cinta, que és un 85 per cent en català, es podrà veure, dins el circuit comercial, als cinemes Porto Pi.

Carles Balagué ja féu una bona fotografia de Barcelona l'any 2002 amb el documental La casita blanca, la ciutat oculta (amb referència al popular meublé de la capital catalana) i amb el qual, reconeix, encara ara està en processos judicials. Ara, el seu objectiu, ha estat retratar la Barcelona classista del segle XIX i també del XXI a través d'aquest documental i d'aquests fets concrets. "Volia fer alguna cosa sobre la bomba del Liceu, un els fets que més ha quedat dins la memòria de la ciutat, però necessitava una idea estimulant per dur-ho als nostres dies". Aquesta idea la trobà a l'Institut d'Educació Secundària que hi ha a la plaça Folch i Torres del Raval Barceloní, just on fou executat publicament Santiago Salvador, l'anarquista que llençà les bombes. "Vaig preguntar als alumnes què en coneixien, dels fets, i què en pensaven.

Em van sorprendre les diferents reflexions que feien ells, de diferents ètnies i cultures, de temes com la pena de mort", explica el director. A final de segle XIX, el Liceu de Barcelona era un dels exemples més clars de la diferència de classes entre una burgesia modernista i que havia fet fortuna a les Amèriques i una classe obrera explotada i que malvivia als barris baixos de la ciutat. El set de novembre de l'any 1893, l'anarquista Santiago Salvador, amb dues bombes Orsini davall la camisa, pagà una pesseta per accedir al galliner del teatre. A mitjan òpera Guillaume Tell, de Giacchino Rossini, va llençar una de les bombes i va matar vint persones de classe adinerada a platea. La segona bomba va caure damunt el vestit d'una senyora que era morta i va rebotar en terra sense explotar.

El fet tingué una transcendència mundial i fins i tot els diaris dels Estats Units se'n feren ressò. Sense testimonis orals ni cinematogràfics dels fets, Balagué ha captat imatges per totes les dependències del teatre barceloní gravant-hi entrevistes a personatges com els escriptors Eduardo Mendoza, Lluís Permanyer i Francisco Gonzalez Ledesma, l'apuntador Jaume Tribó i la doctora en història Dolors Martín, entre molts d'altres. A més a més, s'ha servit de documents escrits, com la premsa internacional de l'època, i el llibre del conserge del teatre.