En aquesta vida, són molts els moments que, amb el temps, esdevenen pols. Senzillament deixen d'existir. S'obliden. Però n'hi ha molts que resten. Això és el que es comprovà ahir durant l'homenatge que Jaume Adrover (Puigpunyent, 1929) rebé en la Setmana del Llibre en Català. Foren molts els que s'hi reuniren i gairebé tots recordaven anècdotes d'aquell qui un dia decidí dur aires de llibertat dins el panorama cultural de Mallorca. "L'any 61, després d'una temporada a València, vaig tornar i em vaig trobar una illa pràcticament buida, freda, grisa, trista i, evidentment, franquista. Fou aleshores quan vaig conèixer Jaume i vaig començar a veure que ni era tan buida ni era tan grisa", explicava Toni Serra, qui ahir va seure a la taula devora l'homenatjat.
També hi era Carles Molinet, que, ja des de la distància generacional, recordà com "Jaume Adrover és el pare de moltes de les coses que passen en el teatre actual" i afegí que, "més enllà de les xifres d'espectadors i dels beneficis, ens hauríem de fixar en el valor de la memòria i en l'impacte que causen certs espectacles a la ment de les persones". En aquest sentit, Molinet esmentà el Festival internacional de teatre de Palma, dirigit per Adrover entre 1981 i 1990. "En uns anys 80 en què tot era possible, Jaume ens dugué un teatre noum que provocà un canvi a tots els que ens hi volíem dedicar", recordà.
Jaume Adrover fou, doncs, un home de teatre, però també, com recordà Serra, "fou un home de llibres -primer distribuïdor d'Edicions 62 a Mallorca- i un home de cinema". És així com l'homenatjat recordà que ell fou el primer a projectar a Palma la pel·lícula de Lluís Bunyel Viridiana, prohibida pel franquisme i guanyadora de la Palma d'Or a Canes. "Fou al menjador de ca nostra. Els rumors deien que a Espanya només n'hi havia dues còpies: una la tenia Franco i l'altra l'Església. Idò nosaltres devíem tenir aquesta", bromejà Durant l'homenatge també es recordaren les famoses Aules organitzades per Adrover, Bienvenido Àlvarez i Vidal Alcover, lectures i conferències primer de poesia i més tard també de teatre i novel·la, encara que aquestes darreres, com comentà Serra, "foren interrompudes i suspeses per la policia franquista quan jo només havia pogut dir tres paraules".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tenc un record meravellós de les vegades que vaig assistir al Festival internacional de teatre de Palma. Ara sembla que el teatre es fa a la Sala...
La meva felicitació i el meu homenatge, estimat Jaume. Encara record aquells magnífics festivals de Teatre Internacional, que mai més hem tornat a veure a Palma ni a Mallorca. Algú els hauria de ressuscitar. Una abraçada.