El protagonista d'Egosurfing, la darrera novel·la de Llucia Ramis, cau estabornit per una bossa de fems que contenia "les restes d'una amanida, un condó usat, un cartró buit de llet, 2 iogurts i un pot de vidre de tomàtiga fregida". Tugores, amb aquesta tomàtiga, n'hauria pogut fer fins a 33 receptes (de noms prou suculents com llampuga torrada amb tomàtigues de ramellet i salsa agredolça de carabassa i tomàtiga). Llucia Ramis té 32 anys, gairebé tants com en fa que Munar es dedicava a la política. "És que jo no sé si sabré viure sense ella", es lamentava ahir. Antoni Tugores, 62 i, tot i ser conscient que a partir d'ara la política serà "diferent", veu que encara queden "massa interrogants per resoldre".
Ramis reconeix que sap cuinar, "però no m'agrada i no ho faig mai. És per això que sempre surt amb homes a qui els agradi la cuina". Tugores no acaba d'entendre com funciona això del Facebook, "però ho intent. Som un aprenent encara de les noves tecnologies, perquè és un món que em pareix fascinant".
El llibre Egosurfing comença amb un al·lot a qui cau una bossa de les escombraries damunt el cap i acaba gairebé amb una escena de sexe cibernètic. Receptes fàcils per a temps difícils, de Tugores, té un inici lleuger, amb uns Musclos amb trempó; i un final dolç, amb Maduixes amb suc de taronja i Ametles garapinyades.
A primer cop d'ull, Ramis i Tugores, els dos protagonistes de la primera jornada de la Setmana del Llibre en Català, no tenen res a veure, però en el fons tenen més coincidències que no incompatibilitats.
A Ramis l'han qualificada com una escriptora generacional. Ella no hi està d'acord, però reconeix que "no sabria escriure sobre coses que no conec". Aquest és el seu món, el d'aquella generació "que ja no recorda el que era viure sense internet o sense mòbil", la que viu immersa en un "zàpping existencial, sempre pendent dels imputs externs: de si he rebut un correu, de si has vist aquell vídeo del Youtube, de si m'han telefonat pel mòbil, de si m'han posat un comentari en el Facebook... elements que en el fons et provoquen una ansietat i t'impedeixen la concentració", explica.
El cas de Tugores és diferent. Després d'haver fet ja un parell de recopilacions de receptes mallorquines des d'un vessant "antropològic i històric", ara s'ha volgut posar a la pell dels joves i oferir-los aquest llibre. "Jo el que vull és que la gent obri la gelera, miri el que hi ha i cuini", digué. "Aquestes receptes no són un final, sinó un principi obert a la imaginació".
Receptes fàcils per a temps difícils no dóna una resposta "a la crisi econòmica en la qual estam immersos, sinó que es dirigeix més a la crisi d'identitat que pateix el nostre poble. Aquesta és la meva manera de dir als joves que la cuina nostra és senzilla, bona i barata". Una bona opció per a aquests joves que retrata Llucia Ramis en els seus llibres i que es passen els dies alimentant-se d'espagueti: "espagueti amb carabassó, espagueti amb gambes congelades, espagueti amb oli i formatge ratllat", per ser més exactes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Nuria Martí, molt bo el teu artícle: molt bona la relació que fas dels dos autors. És normal que la mitjana de la valoració que han fet d'ell els lectors és de 5 estrelles.