TW
0

L'editor Miquel Font acaba de presentar el llibre Mirar per veure, viure per mirar, de Vicenç Matas i Miralles, un home que des de fa mig segle es dedica a la fotografia tractada, però de tal manera que ens sembla ben propera i quotidiana. També ha fet cine en 8 i 16 mil·límetres i ha escrit i col·laborat a TVE a les Illes Balears.

En el recull de les fotografies que formen el llibre, n'hi ha una que arriba especialment al cor i que demostra quanta veritat tenia Baltasar Porcel quan, en el decurs de la presentació d'un llibre, va afirmar: "Els mallorquins són capaços de vendre-ho tot, fins i tot els ossos dels seus morts".

A la imatge a la qual em referesc hi figura l'antiga síquia de la Font de la Vila que proveïa d'aigua la ciutat de Palma, també coneguda com Síquia Reial i de la qual se'n pot trobar un gran estudi sobre les seves característiques a la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Diu Vicenç Matas al peu de la fotografia que la síquia va desaparèixer en el transcurs d'unes obres. No especifica quines eren, però tal vegada fossin les del futur hospital de Son Espases.

De totes maneres, el que és segur és que a partir de les obres de Son Espases es destrossaren, a més d'aquesta possible síquia, tots els jaciments que hi havia de l'època talaiòtica, com també les restes d'un quarter dels romans. Els esforços que va fer Aina Calafat denunciant i lluitant perquè no es produïssin aquestes destrosses van caure com aigua dins la mar.

Cap autoritat, cap arqueòleg ni cap persona sensible a la nostra història no va sortir per ajudar-la en els seus esforços per defensar unes èpoques de la nostra història antiga. Aina va quedar sola com una nova Agustina de Aragón. Aina va lluitar contra les piquetes demolidores i contra els camions que trituraven totes les restes que trobaven al seu pas, especialment àmfores, plats i vasos de ceràmica que han estat convertits en picadís d'una manera ferotge.

En aquests moments, a Aina li comencen a donar la raó per tot l'esforç que va fer per tal d'evitar les barbaritats que es produïren aleshores. La fotografia que ens mostra Vicenç Matas en el seu llibre és una demostració més del fet que són pocs els mallorquins que estimen les nostres arrels i la nostra història.