El cor del pas de les Lloses

Partim dels rentadors de Biniaraix. Aviat sortirem del nucli urbà i percebrem en directe l'impacte visual de la clivella del barranc, que ens queda just davant. Travessam el jaç i iniciam una lenta ascensió pel camí del Barranc, format per amples graons de pedra, ratlletes i escopidors plantats sobre els marges laterals. Aviat, després d'uns revolts, s'obre una fornícula amb una aixeta. Llavors continua una segona part més planera, on cal desviar-se en la quarta entrada de la dreta, que coincideix amb una suau tombada del camí. No té barrera i, si ens hi fixam, podrem apreciar una fita de color en el mur: és l'inici del camí vell del Barranc.

Hi entram de ple per la primera barrera a l'esquerra, on a partir d'ençà comença un empedrat força primitiu. El camí dibuixa un seguit de ziga-zagues, entre ancians olivars i costers ocupats per l'abandó. Els primers metres, coneguts com l'Alova, són molt acusats. Més amunt es deixen de banda les primeres barraques d'olivar. Després d'un altre esforç el camí desemboca en el coll d'en Se (320 m), on es bastí una gran era de batre.

El camí continua mentre es contempla nítidament l'interior del Barranc, amb les austeres cases de Can Sivella, Can Cada-Dia i Can Catí que tant l'embelleixen. Ja més avall, poc abans del gorg de Can Catí, deixarem a la dreta l'accés a una caseta per un caminet empedrat. A pocs metres d'aquest camí, en un revoltet, arrenca una pujada de marge, per on cal continuar. Avançam un poc i després iniciam un ascens transversal (dreta) per uns costers plens de vegetació. Aviat distingirem una gran figuera. Rere l'arbre, vora les penyes, apareix el camí de l'Aladern, amb un espectacular marge de sosteniment que s'adossa a la roca.

Metres més amunt, surt un collet que guaita dins el torrent, on ens hem de desviar a la dreta. Pujarem amb més dificultat per l'abundós matoll, fent ziga-zagues, fins assolir la base de les penyes. Continuarem cap a l'esquerra pel mig d'un costerut corredor fins que tornarà a sorgir el camí. El seguirem fins assolir de nou un petit coll i iniciarem un lleuger descens. Més envant, vorejant unes penyes, arribarem al llit del torrent del Barranc, un indret on gaudirem de ple d'aquesta formidable obra natural.

Travessam el jaç i arrencam per un costerot, amb tendència a l'esquerra i en pujada, fins col·locar-nos sota la timba que tenim damunt. Avançam per un territori brut, sempre sota la roca, fins topar l'inici del pas, que en aquest punt es mostra en forma de marge. Amb el torrent per sota, continuam amb molta cura per la falda de la muntanya, amb una important timba als nostres peus. A voltes trobarem alguns arbrets que ens ajudaran. Després de girar a la dreta, superarem un ressalt entre uns ullastres. Un cop al damunt, avançarem pel roquissam fins a uns pins i començarem una baixada. Aviat trobarem els primers marges, molt marginals, amb l'ajut d'alguna fita. A poc a poc, el territori serà més i més amable fins que sortirem al camí del Barranc, per damunt el gorg de Can Catí.

Ens incorporam al camí del Barranc. Més avall, a uns cinc o sis minuts del creuer del gorg, travessam la part habitada del barranc -Can Silles, Can Sivella, Ca la Santa i Can Cada-Dia-, on ens aguarda un glop d'aigua d'un providencial grifó.

El camí descendeix ràpidament, superant el torrent mitjançant pedres passadores i pontets. Val la pena returar-se a la zona de l'Estret, una gorja on els penyals, el torrent i el camí formen una mateixa unitat de bellesa. Un altre punt a tenir en compte és el de les Voltetes, un tram serpentejant i d'esplèndid traçat, restaurat fa pocs anys per l'Escola de Margers.

En poc menys d'un quart d'hora serem de nou a la part baixa del Barranc, on hem iniciat fa unes hores la marxa. Amb una excel·lent sensació d'immensitat, ens acomiadam d'una de les meravelles arquitectòniques i naturals de la Mediterrània.